En el possible control del Pakistan, que té bomba atòmica, per part dels radicals o en les pretensions d’Iran de tenir-ne una, hi ha una ira similar a la del segle XX europeu, però també hi pot haver el germen d’una democràcia. Com deia ahir, l’amor dels països islàmics per la nostra tecnologia pot ser la porta oberta al pluralisme polític i al respecte a l’altre. Perquè el pluralisme sigui possible, cal que la divulgació dels discursos sigui efectiva i que les amenaces de control d’un poder superior, d’un dictador o d’un líder religiós, puguin ser contingudes amb la suma de poders individuals. Que la tecnologia de les comunicacions equilibra els poders ho saben molt bé els dirigents xinesos quan limiten l’accés a Internet o els antiglobalitzadors quan usen els mitjans de la globalització per organitzar-se. També la multiplicació de les capacitats que dóna la tècnica possibilita la independència econòmica davant dels cacics. Ho saben molt bé els milions d’africans que tenen mòbil, els milions de sud-americans amb connexió a Internet o les dones europees quan han vist com les seves competències tecnològiques permetien que deixessin de dependre de l’home que les enclaustrava. La dispersió tecnològica genera societats poroses on ningú no és prou poderós per imposar-se. Els terroristes islàmics ho demostren cada cop que usen petits ginys per desplegar l’horror entre nosaltres, però també són exemple de la debilitat que implica que tots tinguem accés a les mateixes andròmines: el poder de cada cèl·lula terrorista permet que el debat sobre els fins i els fonaments romangui obert. Tenir consciència que el fet que tothom tingui poder obliga a la convivència i al pacte.
Publicat al diari AVUI, pàgina 28. Diumenge, 19 d’agost del 2007