Islam i Tècnica (II)

22 d'agost de 2007 0

Article del diari Avui 

En el possible control del Pakistan, que té bomba atòmica, per part dels radicals o en les pretensions d’Iran de tenir-ne una, hi ha una ira similar a la del segle XX europeu, però també hi pot haver el germen d’una democràcia. Com deia ahir, l’amor dels països islàmics per la nostra tecnologia pot ser la porta oberta al pluralisme polític i al respecte a l’altre. Perquè el pluralisme sigui possible, cal que la divulgació dels discursos sigui efectiva i que les amenaces de control d’un poder superior, d’un dictador o d’un líder religiós, puguin ser contingudes amb la suma de poders individuals. Que la tecnologia de les comunicacions equilibra els poders ho saben molt bé els dirigents xinesos quan limiten l’accés a Internet o els antiglobalitzadors quan usen els mitjans de la globalització per organitzar-se. També la multiplicació de les capacitats que dóna la tècnica possibilita la independència econòmica davant dels cacics. Ho saben molt bé els milions d’africans que tenen mòbil, els milions de sud-americans amb connexió a Internet o les dones europees quan han vist com les seves competències tecnològiques permetien que deixessin de dependre de l’home que les enclaustrava. La dispersió tecnològica genera societats poroses on ningú no és prou poderós per imposar-se. Els terroristes islàmics ho demostren cada cop que usen petits ginys per desplegar l’horror entre nosaltres, però també són exemple de la debilitat que implica que tots tinguem accés a les mateixes andròmines: el poder de cada cèl·lula terrorista permet que el debat sobre els fins i els fonaments romangui obert. Tenir consciència que el fet que tothom tingui poder obliga a la convivència i al pacte.

 

Publicat al diari AVUI, pàgina 28. Diumenge, 19 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca