El teu cos en un camp d’esbarzers.

05 de febrer de 2008 1

I.

Escoltes endins les veus del desconcert
I en fas un ordre, l’albir d’un camí.
Però res del que jo et pugui dir, res del que et vull dir, res del que tinc per dir-te,
-res del que t’he dit ja-
No serveix per assenyalar tots els altres sons,
Tots els altres silencis,
Totes les vies de sotabosc o d’escorça d’abre.
Puc agenollar-me, posar les mans a terra
I resseguir arran de nas
Un fil, un fil entre fils,
I dir-te: mira, un exemple.
Però no serveix.

II.

De la incomptable bardissa,
De les ombres efervescents dels teus pensaments boscans
En faràs un alè d’esperit.
Camí de desig,
És un camí de traç de llum,
Un ham
Penetrant la pell del teu pit,
Amb un fil de brasa tibant,
Arrossegant-te enllà de la bardissa.

III.

Atravesses el camp d’esbarzers.
I se t’esberlarà la pell, se t’esberlarà la carn
Se t’esberlaran els ulls. Ho saps: encara que vulguis evitar-te el soroll dels vidres
quan es trenquen.
El teu cabell és ara un eixam de papers fotogràfics,
Fugint, fugint, fugint,
Res no és el que sembla quan atravessa el teu cos.
Res no és el que sembla.

IV.

Esbufegues, crides, t’estires el fil i l’ham,
-te’l vols arrencar:
Ets al bell mig
del camp d’esbarzers. Ho saps.
Ho has vist.
-Qui t’ha segrestat l’alè?

V.

Entorn del teu cos espargit,
desfet d’ànsia,
tot de cossos atrapats en les ombres efervescents.
-Em veus? Sóc allí, egenollat, sagnat. Com tu, com tots.
Les mans dels cossos d’ombra s’estiren,
(Les punxes vegetals dibuixen camins impossibles
en les seves extremitats),
i et volen apamar.
Han vist un camí, han vist un camí.

VI.

Un camí de fil de traç de llum.
Temps que ja va venir.

VII.

Haurem d’agenollar-nos,
posar les mans a terra
i reseguir un traç de llum que no existeix.
Repetint convençuts l’antiga litúrgia
dels iniciats.
Segueix-lo. Fes-ho.
Què més puc dir.
Res no és fàcil, res no és bàlsam,
milers de cossos com el teu,
maldant per sortir,
empesos per un fil de llum.

VIII.

Sempre un camp d’esbarzers.

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca