La curiosa assignació dels caps de turc. Un cas normal.

22 de novembre de 2007 0

La curiosa assignació dels caps de turc. Un cas normal.

Sempre que hi ha un desastre de l’obra pública cal buscar un culpable per a l’opinió pública. No sempre és fàcil, perquè en la majoria d’obres hi participen diversos nivells de l’administració i vàries empreses, i a més algunes vegades aquestes empreses es mancomunen en UTEs (unions temporals d’empreses) i es repareixen els trams de les carreteres o de les línies de metro. En fi. Quan es tracta de buscar responsables legals mai no s’arriba a cap conclusió real i quan es tracta d’escatir les responsabilitats públiques ningú no dimiteix. Els amables lectors d’aquesta columna saben que, en l’escàndol del l’Ave, així com en el del Carmel, jo he defensat que els culpables són les administracions més que no pas les empreses, per la manera com es treballa en la construcció i que ja vaig explicar en el meu article de fa dues setmanes en aquest diari (https://jordigraupera.cat/?p=87). Però cal un culpable públic. Ho sap tothom. Un cap de turc. Algú que doni arguments per omplir les notícies dels diaris. El cas del Carmel i el cas de l’Ave no són cap excepció.

Després dels esvorancs apareguts a l’Hospitalet, el Ministeri de Foment, Adif (l’empresa pública que gestiona les obres) i, fins i tot el Govern amic de la Generalitat van apuntar a OHL, l’empresa del maligne Villar Mir. I van construir el cap de turc, per a després compensar-li-ho.

Les notícies dels dies posteriors a l’aparició dels esvorancs (es troben al Google només de cercar-hi “OHL”) afirmaven que el Ministeri de Foment estava decidit a retirar la concessió del tram final de l’Ave a l’empresa de Villar Mir. Tots els diaris n’anaven plens i es citava Morlán (el Virrei de Foment a Catalunya) com la font de la informació. El mitjans afins al govern, el País i la Ser, escampaven que el Ministeri abans dels esvorancs ja havia adveritit dels perills a l’empresa i que havia donat ordres que haguessin evitat els desastre. OHL les va ignorar, ens deien. El culpable apareixia cristalinament.

Ja vaig explicar a l’article de fa quinze dies que això és gairebé impossible, atès el funcionament de totes les obres públiques, que sempre tenen problemes, i que la causa del nyap era la pressa política i no la desídia empresarial.

Dies més tard es va rectificar i des del Ministeri es va dir que no se li retiraria la concessió a OHL, sinó que es contractaria una altra empresa per a supervisar el nyap. Zapatero va venir a visitar-nos i Villar Mir es va fer la foto amb ell, i va assistir a la famosa reunió emb els alcaldes de les poblacions afetades, reunió que vaig relatar en aquesta columna de fa tres setmanes (https://jordigraupera.cat/?p=83). Fins i tot, més tard, el Govern de la Generalitat, i el Ministeri de Foment per boca de Morlán, van anunciar amb gran solemnitat social que demanarien a OHL el cost del sistema paral·lel d’autobusos creat per a desplaçar els dammificats de les rodalies. Un pessic. Però d’això tampoc se’n sap res, ara per ara.

Aquells mateixos dies, la Ser i diaris digitals afins, com elplural.com, que patrocina la Dipuació de Barcelona i que dirigeix el Sr. Sopena, el socialista mediàtic, van publicar una notícia segons la qual Villar Mir tenia obert un contenciós amb el Gobierno de España per una mina que Villar té a Galícia, al bell mig del traçat per on s’ha de construir l’Ave d’allí. I que cal expropiar. Pel que deia la notícia, algú (un suposat director d’una constructora) havia afirmat que els errors de Barcelona eren inexplicables sinó és que Villar estava pressionant el Gobierno per a solucionar aquest tema. El tema era que l’últim govern d’Aznar, concretament Álvarez Cascos, havia negociat amb Villar l’expropiació de la mina de la seva propietat, per un valor de més de 800 milions d’euros. La cosa, deien els mitjans afins, era desproporcionada. Els socialistes, en arribar al Gobierno i en defensa de la justícia, havien aturat el tracte.El relat de les clavegueres deia que Villar havia fet una contraoferta de menys de 300 milions per a l’expropiació. El Gobierno de España s’hi va negar, i va procedir, suposadament, a l’expropiació forçosa, per un valor de 5 milions d’euros. Encara no se’n sap res. El contenciós ve del 2001, i Villar Mir nega que les coses hagin anat així. Ni els 800, ni els 300. Villar diu que va oferir uns altres terrenys de la seva propietat gratuïtament, pels que també podríen passar les vies de l’Ave, a canvi que no li toquessin la mina en qüestió. La cosa encara no s’ha solucionat. El Ministeri ni confirma ni nega, cosa que abona el rumor de corrupció entre Villar i el PP. De fet, quan van assumir el poder ja van parlar de “pelotazo”. Com es veu, la construcció del cap de turc va ser completa. Incopetència, pressions polítiques, corrupció. Aquest és el camí a seguir.

El cas del Carmel fou similar, no el relataré per no cansar. En aquest cas l’empresa que les va passar canutes, el cap de turc, va ser, entre d’altres, l’empresa COMSA; que va veure com els seus tècnics eren acusats de negligència. La premsa també en parlava, i buscava les relacions incestuoses amb Adigsa i els alts càrrecs convergents.

Del Conseller Nadal i de la Ministra Álvarez encara se n’espera la dimissió.

Ara bé, la cosa no acaba aquí. Només quinze dies després de la visita de Zapatero a l’Hospitalet, concretament el 14 de novembre, el Ministeri de Foment del Gobierno de España va publicar una nota de premsa, que no he vist reflectida en cap mitjà que no sigui borsari, en la que s’anunciava que es concedia a OHL la conservació d’un tram de l’A2 de pagament (que es diu R-2) a l’alçada de Madrid. per un total de 400 milions d’euros. (els enganxo el text: Madrid, 14 de noviembre de 2007 El Ministerio de Fomento ha adjudicado a la Agrupación de Empresas O.H.L Concesiones S.L, Obrascon-Huarte-Lain, Elsan-Pacsa S.A y Técnica y Proyectos S.A (Typsa), el contrato de concesión para la conservación y explotación del tramo Madrid – R-2 de la Autovía A-2, en las provincias de Madrid y Guadalajara. El presupuesto de adjudicación asciende a 409.193.222 euros.)

Si a més tenen la paciència de mirar les obres recents que l’empresa COMSA publica a la seva pàgina web, veuran com el govern li ha adjudicat algunes obres sucoses també, de les que no he pogut saber el cost. Trams de la nova línia 9 del metro (la mateixa del Carmel), la faraònica estació de la Sagrera i les vies del mateix tram que fa OHL de l’arribada de l’Ave a Catalunya.

Ja es veu doncs que les mateixes administracions que creen caps de turc en les empreses, les mateixes que ens diuen que la incompetència de les constructores és la causant del nyap total en el que vivim; uns dies, unes setmanes o uns mesos més tard, continuen concedint a aquestes mateixes empreses contractes milionaris. Quid pro quo, deia Hanibal Lecter. Per cert, tant OHL com COMSA han augmentat la facturació i els beneficis, i les seves accions gaudeixen de bona salut. Els inversors, que se les saben totes, no en deuen voler saber res del que la premsa amiga diu sobre els caps de turc. Un cas normal.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca