(Article meu publicat a La Vanguardia del dia 22 de novembre del 2010)
Dels polítics ningú no espera que diguin la veritat, però el votant necessita reconèixer-se en la seva impostura. En el debat a sis, l’Albert Rivera i el José Montilla es van enganxar en un xoc d’impostures que explica molt bé la posició dels dos. El Rivera va ensenyar la seva quan va dir que la igualtat en el terreny lingüístic s’aconseguiria si les escoles oferissin un 40% de classes en català, un 40% de en castellà i un 20% en anglès. Dono per descomptat que el Rivera sap que la divisió proporcional del temps no és el mateix que la igualtat lingüística. I que una mesura així significaria la fi del català. Així que de la seva impostura se’n dedueix que persegueix als amants de la desaparició del català, i als incauts que creuen que el rei Salomó deia de debó que trocejar i repartir el nadó era el més just.
La defensa del català amb la qual va respondre el Montilla, en canvi, denota fins quin extrem la seva impostura ha canviat, encara que porti tota la campanya apel·lant als “nascuts fora de Catalunya”, com va dir Zapatero en ple atac etnicista a Viladecans fa uns dies. Des del l’1 d’octubre del 2005, en què el Montilla va necessitar abanderar la retallada de l’Estatut aprovat el dia anterior, fins el debat de diumenge, el president ha sofert una lenta metamorfosi. Quan arriba la fi de la primera alternància catalana des del 1980, els mínims ja han estat fixats: per sota de la defensa del país i la seva llengua pots trobar el vot del ressentiment, però no les majories. En el debat es va veure clarament que si el Rivera va poder ser més efectiu que la lideressa del PP va ser, precisament, perquè el seu partit no té lligams ni subordinacions. Les derives de Companys, Maragall i Montilla, que van començar defensant el mateix que ell, suggereixen que si Rivera guanyés les eleccions del dia 28, acabaría responen igual al nou mandrós de torn. Davant la maquinària estatal, la llengua sosté el país. La impostura està molt bé per a tenir escons; a l’hora de governar, però, la veritat és molt més útil.