La famosa multiplicació dels secretaris. Un cas normal.
Segons informen les cròniques, el diumenge 28 d’Octubre el Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol, José Luís Rodríguez, va visitar les obres de l’Ave i en particular els esvorancs de Bellvitge. Hi va arribar a les 10:54 del matí, i allí ja l’esperaven el Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, José Montilla, i el Primer Secretari del Partit dels Socialistes a L’Hospitalet de Llobregat, Celestino Corbacho.
La visita havia estat preparada amb poca antelació i amb el màxim secret. Els secretaris de cada casa havien acordat una reunió amb altres secretaris locals per a calmar els ànims, i amb els veïns de la zona afectada, que, segons algun dels seus representants, fins i tot n’hi ha que no dormen, a causa de l’angoixa i de les tremolors de les obres nocturnes. Les cròniques són ambigües pel que fa a la reunió entre el Secretari General del PSOE i els veïns. Segons alguns diaris la reunió va ser amb la Coordinadora d’Entitats de l’Hospitalet, de la qual internet no n’ha sabut dir res, ni al magma de les punt com, ni a les
pàgines que publiquen l’Ajuntament de l’Hospitalet, La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana o la Diputació Provincial. Sí existeix, i ocupa un protagonisme comprensible a la pàgina de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Coordinadora d’Entitats Andaluses a l’Hospitalet, present en moltes activitats públiques. Altres cròniques diuen que qui es va reunir amb el Secretari General del PSOE va ser la Coordinadora d’Entitats del Gornal i de Bellvitge. Aquesta afirmació també planteja dubtes perquè segons descriuen algunes cròniques de successos, aquell mateix dia hi va haver enfrontaments protagonitzats per veïns del Gornal, a causa de l’aparició d’un nou esvoranc, farts de la situació. Seria incoherent amb l’amansiment amb què els
representants de la coordinadora van tractar el Secretari General del PSOE i amb les mostres d’afecte del carrer. A no ser, això passa de vegades en política, que representants i representats no estiguessin d’acord en tot. Però es fa estrany. Pel que diu algun diari local, un altre dia el Primer Secretari dels Socialistes de l’Hospitalet es va reunir amb veïns del Gornal, entre els que hi havia gent de la “Coordinadora d’Entitats” (sense especificar si es refereixen a la de l’Hospitalet, a la de les entitats andaluses o a la de veïns del Gornal). I, pel que recullen aquestes cròniques locals, hi va intervenir la senyora Teresa Jiménez Villarejo, en nom del Grup de Dones del Gornal, per explicar a Celestino Corbacho quina era la magnitud de la por dels veïns. Qui és aquesta veu que enterbolí la monocòrdia? La senyora Jiménez fou el simbòlic número 25 de la llista d’IC-V a l’Ajuntament de l’Hospitalet les passades eleccions, i en va ser regidora fa alguns anys. Ara es dedica a la societat civil. El seu nom apareix força cops a les
notícies d’actes i reunions de l’Ajuntament en qüestió. Pel que sembla és una veu amiga, germana d’un fiscal mític, mestre jubilada, endurida en moltes batalles veïnals, feministes i polítiques, però que no deu obediència. És poc provable que aquesta membre destacada de l’activisme del Gornal fos a la reunió amb el Secretari General del PSOE, José Luís Rodríguez, i no digués res. La resposta a quina va ser la coordinadora d’entitats que s’hi va reunir queda, doncs, pendent. Si algun membre de la coordinadora m’ho vol fer saber, pot enviar-me un mail a basarda@hotmail.com, i així aclariré l’assumpte.
Acabada la reunió amb els representants dels veïns integrats en entitats, el Secretari General del PSOE es va reunir amb els alcaldes de les poblacions afectades per les obres de l’Ave. La llista dels qui van ser convocats (“molts sense saber a què hi anaven”) és incerta. Les cròniques, els comunicats, les fotografies de la reunió no són precises ni en el nombre ni en el nom de tots els assistents. Les referències que s’hi fan -el mateix secretari José Luís Rodriguez les feu
servir en la roda premsa d’aquell dia- són “la segona corona” o l'”àrea metropolitana”. La premsa parlava de “el cinturó roig” o “el graner”. Hi havia alcaldes importants: el Primer Secretari dels Socialistes de Barcelona, l’hereu Hereu, el Primer Secretari dels Socialistes de Viladecans, Carles Ruiz, el Primer Secretari dels Socialistes de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, el Primer Secretari dels Socialistes de Cornellà, Antonio Balmón, de Gavà, Joaquim Balsera, de Castelldefels, Antonio Padilla, de Sant Joan d’Espí, Antonio Poveda, a més del membre de l’executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya, Joaquim Nadal, i els citats Montilla i en Celestino. N’hi havia algun d’altres partits. Concretament el del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, que fou l’únic que alçà el crit al cel per la nocturnitat amb la que els socialistes al govern d’Espanya, havien decidit dur l’estació final de l’Ave, provisionalment, a el Prat de Llobregat. Tan Tejedor, com Villarejo són militants del mateix partit, IC-V, i les veus crítiques a la zona. La crítica no la motiven grans distàncies ideològiques, sinó l’exempció del vot d’obediència que els militants d’aquesta formació tenen amb els Primers Secretaris corresponents. De la reunió en va sortir un nou centre de coordinació, l’oblit de la idea del Prat i el compromís de treballar conjuntament amb ells i amb l'”entitat metropolitana”, formada per 31 municipis, la majoria dels quals amb els seus Primers Secretaris corresponents.
A la reunió, a més, hi havia el responsable d’Adif, l’empresa pública que fa l’obra. Es tracta d’Antonio González Marín, qui, segons informa l’Estat, va ser Director General de Tresoreria i Política Financera de la Junta d’Andalusia, governada pel Secretari General del Partit dels Socialistes d’Andalusia i President del PSOE, el gran Chávez. Hi assistí Villar Mir, responsable d’OHL, una constructora que hi suca pa, exministre de l’antic règim, empresari d’èxit després de fusionar constructores en fallida, i fracassat candidat a la Presidència del Reial Madrid. Cal dir que ell donava una nota de pluralitat a la trobada. I que la seva trajectòria no feia pas pensar que representar la pluralitat ideològica fos l’últim dels seus mandats polítics.