La fi d’un loop

03 de Maig de 2011 1

(article publicat a La Vanguardia del dimarts 3 de Maig del 2011 –primer dia de LV en català)

El dia abans que un grup de soldats nord-americans capturessin i executessin Osama Bin Laden, al Carnegie Hall hi havia un concert. S’hi sentien les meoldies minimalistes, barreja de música clàssica i sons electrònics del compostitor novayorquès Steve Reich (1936). L’obra, en quatre moviments, es titula WTC 9/11 (‘Wall Trade Center, 11-S”), i és un tribut al gran trauma de la ciutat. Steve Reich, que ve al festival  Sònar de Barcelona aquest any, és el compositor americà viu més important, segons la premsa americana especialitzada.

Per sota i per sobre de les notes tocades en directe per violinistes, violoncelistes, percussionistes i guitarristes se sentien trossos de converses gravades. Des de les veus dels bombers i serveis d’emergència el dia de l’atemptat, fins a declaracions de familiars dels morts aquells dies. El recurs estilístic usat per Reich era el loop. El loop  és un bucle, una repetició constant d’un tros d’una gravació. Deu anys després de l’atemptat, en  el luxós escenari del Carnegie, una veu sortida d’aquell dia no parava de repetir, a ritme amb els violins, “this is not an accident, this is not an accident.” El tema del concert, jo diria, no era l’esperança ni la tranquil·litat. El tema era el dessassossec, la impossibilitat de treure’s del cap les imatges i veus d’aquell dia. El públic va aplaudir llargament, però sense alegria.

Vint-i-quatre hores més tard, un gran sospir atravessava la ciutat. Els novayorquesos saben perfectament que si es concentren a Times Square o a la Zona Zero, seran al plató més televisat del món. Per això hi van. Ahir al carrer el tema ja no era l’obsessió: era un crit d’alliberament. Les televisions i diaris es van omplir tant de les anàlisis polítiques locals i internacionals com del relat personal. Una veterana de l’atemptat del pentàgon, d’Iraq i de l’Afghanistan ho va resumir així: “Aquell día ens va canviar la vida, avui un núvol fosc ha desaparegut. Ha valgut la pena.” S’ha acabat un loop. En queden d’altres. Ho va dir el cap de la polícia, Ray Kelly: “if you see something, say something.”


Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca