La fi d’un loop

03 de maig de 2011 1

(article publicat a La Vanguardia del dimarts 3 de Maig del 2011 –primer dia de LV en català)

El dia abans que un grup de soldats nord-americans capturessin i executessin Osama Bin Laden, al Carnegie Hall hi havia un concert. S’hi sentien les meoldies minimalistes, barreja de música clàssica i sons electrònics del compostitor novayorquès Steve Reich (1936). L’obra, en quatre moviments, es titula WTC 9/11 (‘Wall Trade Center, 11-S”), i és un tribut al gran trauma de la ciutat. Steve Reich, que ve al festival  Sònar de Barcelona aquest any, és el compositor americà viu més important, segons la premsa americana especialitzada.

Per sota i per sobre de les notes tocades en directe per violinistes, violoncelistes, percussionistes i guitarristes se sentien trossos de converses gravades. Des de les veus dels bombers i serveis d’emergència el dia de l’atemptat, fins a declaracions de familiars dels morts aquells dies. El recurs estilístic usat per Reich era el loop. El loop  és un bucle, una repetició constant d’un tros d’una gravació. Deu anys després de l’atemptat, en  el luxós escenari del Carnegie, una veu sortida d’aquell dia no parava de repetir, a ritme amb els violins, “this is not an accident, this is not an accident.” El tema del concert, jo diria, no era l’esperança ni la tranquil·litat. El tema era el dessassossec, la impossibilitat de treure’s del cap les imatges i veus d’aquell dia. El públic va aplaudir llargament, però sense alegria.

Vint-i-quatre hores més tard, un gran sospir atravessava la ciutat. Els novayorquesos saben perfectament que si es concentren a Times Square o a la Zona Zero, seran al plató més televisat del món. Per això hi van. Ahir al carrer el tema ja no era l’obsessió: era un crit d’alliberament. Les televisions i diaris es van omplir tant de les anàlisis polítiques locals i internacionals com del relat personal. Una veterana de l’atemptat del pentàgon, d’Iraq i de l’Afghanistan ho va resumir així: “Aquell día ens va canviar la vida, avui un núvol fosc ha desaparegut. Ha valgut la pena.” S’ha acabat un loop. En queden d’altres. Ho va dir el cap de la polícia, Ray Kelly: “if you see something, say something.”


Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca