(article publicat a La Vanguardia del dissabte 10 de Març del 2012)
1. La llengua vehicular no és un dret a disposició dels pares, és un instrument pedagògic al servei dels alumnes.
2. L’escola no ha de reflectir el món, ha de corregir les deficiències intel·lectuals que el món causa en els estudiants.
3. L’escola no ha de reflectir ‘el sa bilingüisme del carrer’ (Soraya Sáenz de Santamaría dixit), com no ha de reflectir el sa analfabetisme en matemàtiques o història que hi ha al carrer.
4. La vehicularitat del català té com a missió compensar l’efecte social del carrer, dels mitjans de comunicació i la pressió cultural, no pas oferir el coneixement gramatical i literari de la llengua, que ja s’ensenya a classe, com en el cas del castellà.
5. La immersió està fracassant en compensar aquest efecte: molts joves escolaritzats en català són incapaços d’expressar-se en aquesta llengua.
6. Les institucions polítiques tenen l’obligació d’intervenir per evitar que les obsessions polítiques dels pares causin danys en la formació dels seus fills.
7. Els fills dels pares que han guanyat als tribunals el dret a una atenció personalitzada en castellà, i els de les centenars de famílies que ara ho demanaran, són precisament els que necessiten més intensitat en la immersió, no menys.
8. En un entorn bilingüe és normal que els ciutadans, sobretot quan són petits, tinguin un coneixement inferior al que tindrien de qualsevol de les dues llengües en un ambient monolingüe.
9. En un entorn bilingüe és normal que els ciutadans, sobretot quan són petits, tinguin un cervell més plàstic i flexible que en un ambient monolingüe, sobretot de cara a aprendre noves llengües i sistemes simbòlics.
10. Qui no en vulgui els inconveninents i els avantatges, que no visqui en un ambient bilingüe.
11. Les llengües, a tot arreu i en tots els moments de la història, han estat un instrument de poder polític. En concret, han estat l’instrument d’uniformització i civilització més poderós.
12. Com a instrument d’uniformització, han servit per acabar amb la diversitat cultural, per imposar el poder d’unes ètnies sobre unes altres, i per consolidar el poder dels estats i l’eficàcia de les lleis.
13. Com a instrument de civilització, han servit per potenciar la comunicació entre individus, la millora de la capacitat de raciocini i la llibertat de consciència.
14. La llengua espanyola és la llengua més polititzada d’Espanya perquè és la llengua sobre la qual s’ha construït l’Estat i sobre la que descansa la sobirania última.
15. La llengua catalana és la llengua menys polititzada de Catalunya perquè és la llengua sobre la que s’ha construït una administració regional sense sobirania.
16. Amb el progrés, s’ha descobert que la diversitat és millor; i s’ha fet compatible amb la pau civil.
17. Menys immersió és també menys diversitat.
18. L’origen de les sentències contra la immersió és la sentència política del TC contra l’estatut.
19. L’única manera de tenir multilingüisme és la independència.
20. L’única oportunitat que té el català, també .