La Vanguardia 23 d’Agost 2014
L’estratègia dels partits pro consulta ha consistit en assumir que, legalment, el Parlament no pot convocar els catalans a un referèndum sense el consentiment del govern central. Per solucionar-ho, han fet una llei de consultes que no siguin referèndums.
Seguint la sentència del Constitucional contra el Pla Ibarretxe, els legisladors catalans han evitat alguns errors. Per exemple, al parlament basc li van dir que la seva consulta era un referèndum perquè es dirigia al cos electoral, i perquè en general copiava el procediment dels referèndums, –cosa que feia necessària l’aprovació del govern central. El legislador català ha respost fent una llei que estableix diversos censos segons les consultes, sempre diferents del cos electoral, incloent, per exemple, majors de 16 anys i estrangers amb un determinat arrelament, des del barri fins a tot el territori de Catalunya.
El PSC ha al·legat al Consell de Garanties Estatutàries que com que es vol preguntar sobre la independència, la matèria és transcendental, fora de les competències dels catalans. La llei de consultes camufla un referèndum, diuen, que hauria de ser aprovat pel govern central, (solució a la que també s’oposen). El PP hi afegeix que si la independència és impossible, ¿com ha de ser legal preguntar-ho? El Consell ha respost que les competències no només són la llista que surt a l’estatut, sinó també la iniciativa política que l’autogovern en el seu conjunt pot necessitar. Per tant, pot preguntar al conjunt de ciutadans sobre qüestions essencials i després atenir-se a l’ordenament jurídic. Prohibir-ho en aquests termes equivaldria a dir que la llibertat d’expressió d’una preferència política contra l’statu quo formalment només és possible si al govern central li sembla convenient i oportú. Seria contrari a la Constitució.
Tant el PP com el PSC-PSOE s’oposen a la celebració d’una consulta d’aquesta mena perquè pensen que un cop el poble s’ha pronunciat no hi ha marxa enrera. Per això creuen que és un referèndum camuflat, perquè, un cop resposta la consulta, ¿com negar-li els mateixos efectes? Creuen que en l’acte de decidir a través del vot apareix una sobirania real, autodeterminada, que fa sentit convoqui qui convoqui. La resposta deslegitimaria la unitat d’Espanya.
L’argument de la Generalitat és el contrari: la consulta és legal perquè no crea un poble sobirà nou. Només consulta l’opinió sobre la sobirania al grup més gran de catalans (que no coincideix amb el cos electoral normal). Per tant, legalment, no malmet la sobirania espanyola. L’objectiu és complir amb lleis i sentències, i després, si hi ha consens, procedir a la legitimació d’un nou ordre de llibertats.
És un joc retòric que posa al centre el fet substancial: la sobirania depèn de fer-la explícita de manera formal. Així, la llei de consultes posa Rajoy en la necessitat de fer callar, i als catalans, en la de forçar els representants d’aquí i d’allà a escoltar-nos formalment.