La mitjana

31 de juliol de 2007 4

article de diari Avui

Els aliments que vaig haver de llençar després de l’apagada costen bastant més que la mitjana espanyola, també el lloguer d’un pis com el meu es troba força per sobre de la mitjana de lloguers d’Espanya. I l’entrepà de pernil dolç que vaig comprar de camí a casa, preveient el desastre que em trobaria a la nevera. Les 14 bombetes que he hagut de comprar per restablir les que s’han fos ho estan, per sobre, igual que la factura que em cobrarà el lampista per arreglar aquest nou i inquietant soroll que fa el motor del congelador. El preu del pernil que vaig fer servir per bullir el malaguanyat brou que tenia congelat en raccions dobles, per sobre. I en fi, tot i que potser els sous dels afectats per l’apagada també superen la mitjana espanyola, el que segur que està per sobre és la diferència entre el paguen d’impostos i el que reben en inversions elèctriques, aeroportuàries, ferroviàries o el que faci falta. L’aportació en general que fa Catalunya està per sobre la mitjana espanyola. El que està per sota és el poder adquisitiu dels pensionistes, no diguem ja de les vídues, el funcionament de les rodalies, la llibertat de circular per les autopistes sense pagar, el coneixement de la llengua pròpia per part dels adolescents, el dret a decidir com s’han d’invertir els diners i sobretot, sobretot, el nivell dels nostres governants a l’hora d’assumir responsabilitats. Ho va dir ahir l’exalcalde de Barcelona i l’actual Ministre de l’energia: les inversions a Catalunya pel que fa a l’electricitat ronden la mitjana estatal. Tan endavant com anàvem era insuportable, calia acostar-nos a la mitjana, fins a la uniformització total. Per baix, és clar.

Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Dimecres, 1 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca