En el proper informe que un dels partits que es reparteixen la Generalitat encarregui a algun amic sobre la desafecció dels catalans amb la política, és gairebé segur que es culparà a la meteorologia. On s’és vist. El tripartit, víctima de la conspiració del clima, ja torna a discutir-se. Els d’IC-V que millor ens embeinem el transvassament, ERC que podríem revisar-lo, el PSC que vinga i som-hi, no ens aturarem per quatre gotes, i a Rac-1 un assessor de l’Agència Catalana de l’Aigua diu el que sap tothom: que si plou, el problema ja no es diu sequera. Mentrestant, el govern espanyol pren les decisions tot sol, que per això té el poder. L’última entrega del culebrot de la sequera ensenya l’asfixiant desert de la política catalana: el govern depen de la pluja i es veu incapaç de prendre decisions a llarg termini. Decisions que han de solucionar el veritable repte, que és independent de la pluja: som un milió i mig més que fa deu anys, i necessitem més aigua i més electricitat per no continuar en dolça decadència. El govern no hi posa remei perquè és esclau de la seva retòrica populista i de la seva divisió. Potser pensen que, a llarg termini, ells no hi seran. Continuarà. Segur.