L’Espanya del PSOE

04 de novembre de 2012 0

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 4 de novembre del 2012)

El problema dels socialistes és la realitat. El PSOE era l’únic partit que podia oferir una alternativa, encarnar alguna cosa a mig camí entre l’Espanya del nacionalisme conservador i la dissolució de l’Estat. El nacionalisme conservador espanyol ja sabíem tots plegats que era inviable, perquè prioritza la unitat espiritual abans que el progrés material. I la dissolució de l’Estat, per al PSOE, és la definició d’inviabilitat.

Però el PSOE dels anys vuitanta va preferir el reformisme: l’instint els va dur primer a crear estructures d’Estat social. Per poder manar i fer avançar l’agenda socialdemòcrata, els socialistes espanyols van pactar amb els poders existents, sense qüestionar l’equilibri de forces que es teixeix a Madrid des de fa segles. Era l’única opció prudent, sobretot al principi. La història d’Espanya ensenya que hi ha forces molt poderoses: imaginaris ideològics que articulen una jerarquia, i una jerarquia que al seu torn alimenta aquests imaginaris. Enfrontar-s’hi, diu l’experiència, és mortal. I obre tots els inferns.

Territorialment, aquest pacte del PSOE amb la història d’Espanya s’expressa en el caciquisme. L’autonomisme socialista ha reproduït els esquemes de control que abans exercien els cacics locals. L’autonomia s’encarrega de la prestació dels serveis socials troncals –sanitat i educació– i té discrecionalitat en les subvencions, cosa que permet hormonar els votants i dominar mercats sencers per la via dels contractes, concerts i ajudes públiques. Com que no són responsables dels impostos, els patricis autonòmics no paguen cap preu polític si els comptes no acaben de quadrar.Terra fèrtil per a la corrupció i la ineficàcia. En la necessitat, resulta molt més fàcil aconseguir i mantenir la solidaritat territorial que la millora de l’economia. I es tanca el cercle: la cantarella de la solidaritat harmonitza perfectament amb els imaginaris espirituals del nacionalisme conservador. El pacte.

Les conseqüències del fracàs d’aquest model són devastadores, i no és estrany que la crisi social i la crisi territorial coincideixin en el temps. Justament, la viabilitat del discurs nacional espanyol se sustentava en aquesta disfunció econòmica. Per aquesta raó, no ha importat que les Balears tinguin un dèficit fiscal del 14%, Catalunya del 8,5% i el País Valencià del 6,4%.

Fa deu anys tot això ja es veia, i el PSOE, i només el PSOE, podia arreglarho. Però vivien atrapats en 25 anys de relat i ni els seus barons territorials ni el nacionalisme conservador podien permetre cap reforma substancial. No en van saber, o no van voler, o no van poder. Tant se val. Avui, descomptant raons culturals, els interessos dels votants del PSC són oposats tant als dels votants del Partit Socialista d’Andalusia com als del Partit Socialista d’Euskadi. Això ho ha aconseguit el PSOE tot sol. De tots els símptomes del fracàs de l’Estat espanyol, el de l’enfonsament dels seus autors és el menys dolorós.

 

Etiquetes

Darrers articles

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

  • Cerca