Literatura suïcida

26 d'abril de 2014 0

La Vanguardia 25 d’Abril

Dos dels meus autors preferits es van suïcidar: Gabriel Ferrater i David Foster Wallace. Però així com Ferrater no em sembla que assenyali el suïcidi amb la seva literatura, cada cop que llegeixo alguna cosa de Wallace jo mateix dubto de si continuar vivint, i entenc perfectament que es matés.

No pretenc demostrar que els poemes d’un o les novel·les de l’altre tinguin cap relació causal amb la seva mort. Parlo de la irreductible experiència de llegir-los sabent que es van suïcidar.

I això vol dir no poder espolsar-se, mentre els llegeixes, de l’ombra tràgica que tot Sísif ha de tenir present mentre arrossega la vida, (i les factures, i els crits desesperats dels nens sense ús de raó que corren per casa entripats de sucre, i el sexe avorrit i rutinari i ple de plecs confiats amb el marit, i la mirada furtiva de la recepcionista de l’acadèmia, i l’incansable gust d’enciam iceberg que acompanya l’operació primavera tortuosa, i la incapacitat de recordar si, en català, aprovar va amb b o amb v quan li signes una nota per la mestra, i el soroll de despesa inassumible que fa el radiador del cotxe, i, en fi, acaba tu la llista del que arrossegues muntanya amunt, Sísif.) Impossible de treure’t l’ombra dels ulls, dic, quan llegeixes autors sublims que saps que van dir ja us ho fareu.

És cert que Ferrater parla de la por i del món que li fuig i de la temptació de l’inefable que et devora. Però no t’entren ganes penjar-te. Una vegada li vaig sentir a dir a l’Alzamora que l’obra de Porcel et fa venir ganes de viure. Té raó. Quan acabes Cavalls cap a la fosca, que mira que és macabra de vegades, tens una mena d’olor a sang i a terra incrustrada a els narius i vols girar i girar i beure’t tot el Mediterrani.

Amb Ferrater passa una cosa semblant, però més íntima. Em fa venir ganes d’escriure els vicis i les virtuts, brogit endins que és enfora. I això també és tenir ganes de viure. Wallace, en canvi, té una d’aquelles intel·ligències que ja veus que el pobre es va passar la vida sent un desplaçat. Ferrater també devia tenir una densíssima massa neuronal i una sensibilitat de paper fotogràfic, i sí, clar, es va acabar matant, però llegint-lo em reconcilio amb l’ordre hendecasíl·lab de les coses. Una mica més a casa que Wallace, que és tot alienació.

Ara acabo d’enllestir dos assajos seus, un sobre el tenis i un altre sobre la televisió i la literatura, i no puc dir-vos-en res més perquè tot i que he après de tot llegint-los i em sento com si hagués menjat wasabi amb cullera de sopa, quan provo d’explicar exactament què hi defensa, és com agafar aire amb les mans: hi és i no hi és. Que Ferrater es matés em posa trist, com una derrota, com si digués: no tinc res més a afegir. Que Wallace se n’anés així ho visc com el seu únic alliberament, un: calla d’una puta vegada, Dave. Mai no he volgut saber per què, però ells m’assenyalen l’espectre de la por, em permeten concretar-la, deixar-la al prestatge i sortir a viure una estona.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca