Banksy és el nom d’un grafiter. Un grafiter de plantilla. La vegada que la policia de Bristol va estar a punt d’enganxar-lo pintant amb esprai, va decidir que preparar plantilles a casa i després “gravar-les” amb l’esprai a la paret era molt més ràpid que crear directament al carrer. I va començar una carrera meteòrica als carrers de Bristol.
Banksy es va fer famós, però, quan va començar a pintar a Londres, gràcies als seus dibuixos que barregen una crítica social molt del gènere grafiter amb un ús irònic de les icones del consum, com la coca-cola, les samarretes del Che Guevara o els grans monuments per a turistes. La zona de Candem de Londres és plena de Banksys, i a la riba sud del Tàmesi s’hi pot apreciar una fina ratlla blanca llarguíssima que travessa la ciutat i que acaba en una paret on hi ha el dibuix d’un policia d’uniforme, egenollat, a punt per començar a esnifar-la. La guerra i l’armament sofisticat són molt sovint material de les seves obres. Sobretot les que fa sobre tela, i que ha provat de penjar als grans museus britànics. Es disfressa, prepara una còpia d’una gran obra clàssica, hi afegeix un parell d’helicòpters blackhawk o alguna altra modificació aberrant i la penja al passadís d’un museu. Al Museu d’Història Natural li van aguantar un quadre d’escarabats-bombarders vuit dies abans no van descobrir que no era de la seva col·lecció. Els seus quadres valen milions avui, i la seva fama ha patit les controvèrsies pròpies de qui comença al carrer fent crítica del capitalisme, del consumisme i de la sacralització de l’art, i ara és idolatrat i pagat per grans figures de l’espectacle, com Angelina Jolie, o Brad Pitt. A l’hora, però, ven gravats a 500 lliures per Internet. Un preu ridícul.
Bansky ha pintat sobre el mur d’Israel, a Nova York i el llibre de fotografies dels seus grafits és un bestseller. Els seus grafits fan pujar el preu d’edificis, i alguns propietaris venen trossos de les seves parets a grans subhastes. Fa anys, l’ajuntament de Bristol va fer un referèndum per decidir si esborrar els seus Banksys. Algunes cròniquen parlen d’una participació de 1000 persones, i altres només de 500, però va guanyar el “no”. Des d’aleshores els serveis de neteja de la ciutat duen una guia de grafits de Banksy, que no s’han d’esborrar. La resta, s’esborren sense pietat, s’entén.
Banksy, a més, s’oculta. Ningú no el coneix. Ha aparegut la seva veritable fotografia a la premsa vàries vegades sense gaire èxit. Fa un mes la premsa britànica va publicar una fotografia feta amb el mòbil d’un noi amb gorra omplint d’esprai una plantilla del que sembla ser un Banksy. L’agent del grafiter va confirmar que la pintura era autèntica, però no va dir res del suposat pintor. La barreja de missatges senzills, irònics, i dibuixos ben fets, amb el misteri del personatge, és perfecta per fer créixer el mite, i la marca. Avui ja algunes de les interpretacions de la seva obra comencen a ser incomprensibles.
Fa un parell o tres de setmanes va aparèixer el que sembla un Banksy a Barcelona. No seria el primer, de fet al seu llibre-recull ja se’n pot veure algun. Va aparèixer al carrer Balmes, abans de creuar Provença, baixant a mà dreta. Duia per títol Caballero with the can in the hand, i era una rèplica del Caballero con la mano en el pecho de El Greco. En aquest cas, però, el caballero duia una llauna de coca-cola a la famosa mà. Dues setmanes després, algú, suposo que l’Ajuntament, ja l’havia esborrat. Potser no era de Banksy. Encara s’hi pot apreciar l’ombra i el perfil, d’aprop, però cal anar-hi expressament a veure’l.
No crec que l’edifici es revaloritzi. Però el lloc podria convertir-se en un centre de peregrinació de grafiters barcelonins, que, des que la nova ordenança de civisme castiga la seva activitat amb 3000 euros, marxen a la perifèria. Barcelona deu ostentar el rècord de permissivitat i ultra regulació a l’hora: el boom grafiter de Barcelona, que inclou exposicions, llibres i visites guiades per agències turístiques, està en crisi per culpa de les lleis, i mentrestant queden sobretot els adolescents que no poden evitar expressar-se i que et pinten la porta de casa amb un “I love Txentxa”, perquè en realitat ningú no les fa complir gaire. Però si no existís el risc de ser esborrat, Banksy no seria tan famós. Potser Barcelona, que té un Ajuntament que pensa que la cultura és només una bona excusa per promocionar-se, hagi fet la primera bona política cultural en anys i sigui la capital perfecte per al geni de Banksy. Vingui a veure l’ombra de Banksy a Barcelona. El millor aparador del món.