L’últim minut

31 de gener de 2014 0

La Vanguardia 3 de gener del 2014

L’avió que m’ha dut a casa després de passar uns dies amb la família havia d’aterrar a l’aeroport de Newark (Nova Jersey) a les 23.59 del 31 de desembre del 2013. L’últim minut de l’any, hora local. Tenia l’esperança que arribés amb un pèl de retard, passar el canvi d’any volant i així tenir una metàfora per a recordar cada cop que en un dia absurd del 2014 em senti tocant massa de peus a terra.

Però l’avió no va arribar tard. De fet, va aterrar d’hora, a tres quarts de dotze. Vam arrossegar els peus a través d’una zona comercial amb totes les persianes abaixades i els llums tancats: un decorat de pel·lícula de zombies. I vam arribar al vestíbul de les maletes al cap d’uns set o vuit minuts. Totes les cintes giratòries estaven aturades –potser els operaris esperaven l’any nou?– i només un parell de vols apareixien anunciats a les pantalles que indiquen quina cinta en vomitarà l’equipatge.

Tant la dona com jo teníem els telèfons sense bateria i cap altre rellotge a la vista. Quins canvis indiquen que és any nou? Al nostre voltant tothom mira el mòbil. Un pare i tres fills de dotze, deu i vuit anys aproximadament fan una rotllana com la d’un equip de bàsquet en temps mort, el mòbil al mig. Dos cubans fan broma: un té ganes d’anar al lavabo i l’altre li diu que canviar d’any pixant no pot ser bo; riuen i l’incontinent marxa al galop cap al senyal que diu Restrooms.

Un jove d’uns vint-i-cinc anys, ros, alt i prim, tot vestit de negre i cenyit, s’agafa a una noia d’uns vint-i-cinc anys, rossa, alta i prima, que duu uns pantalons cenyits amb un estrip just sota la natja esquerra i un barret d’ala ampla. S’aboquen al telèfon, connectat a algun canal de televisió. Al costat, una altra parella igualment jove. Ell també duu un barret d’ala ampla, jaqueta i pantalons negres, i una camisa blanca per sota de la qual sobresurten uns serrells. Són els tsitsiot del tal·lit katan propi de jueus observants. Ella duu els cabells tapats amb un mocador floral i una faldilla llarga. No miren cap rellotge: segons el calendari hebreu som al 5774 des de setembre.

Els nens comencen a comptar, 30, 29, 28…, el cubà arriba corrent i s’abraona sobre el seu company, la parella s’agafa més fort i ajunta més els caps i els jueus observants fan el suec convencional. Passen uns segons, es fa un silenci. Tic, tac, la terminal s’omple de petons i abraçades. És el senyal: han canviat els dígits als mòbils. Ens abracem i besem amb passió. Alguns passatgers trenquen el cercle íntim dels seus i miren cap a desconeguts i fan gestos amb el cap i la cara, ara alçant la barbeta i les celles, ara abaixant el front i les parpelles. Somriures. Passen quatre o cinc minuts i s’engega la cinta de les maletes i s’acaba la treva. Torna la velocitat, el soroll. A fora, els taxis esperen amb el comptador a zero. Travessem el Hudson cap a Nova York, plena de borratxos buscant taxi. Arribem a casa passada la primera hora de l’any. I ens fiquem al llit, esgotats ja

.

Darrers articles

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

  • Cerca