No només el vel

22 d'agost de 2007 0

Article del diari Avui 

Quedo per fer un cafè amb una monja que acaba de tornar de l’Àfrica, després d’estar-s’hi quinze anys. Du el vel de sempre, una camisa blanca de màniga curta i les seves faldilles per sota el genoll. Feia anys que no la veia i la seva cara ha perdut vitalitat i el color groguenc de les hores de sol africà. No està gaire bé de salut, però no està prou malament per complir el seu desig de morir allí. Caldria cuidar-la massa durant massa anys, i això és una cosa que la seva moral no accepta. Camina amb dificultat i quedem prop de l’escola que la seva congregació té a Barcelona. M’explica notícies del seu poblat i sembla nostàlgica, massa trista. Per canviar de tema, li demano per l’escola on ara viu i em diu que bé, que no és el mateix treballar per als rics que per als pobres, però que els nens són els nens, i que, al capdavall, de pobres d’esperit n’hi ha a tot arreu. “El que més m’ha sorprès -em diu- és la quantitat de noies islàmiques que tenim matriculades”. Els pares, pakistanesos, marroquins, prefereixen dur-les a escoles de monges que a escoles públiques o a d’altres privades. Les monges també duen vel, així que no els prohibeixen dur-ne. Mantenen un cert sentit del pudor i, a banda dels coneixements, ensenyen un cert sentit del sagrat, cristià en aquest cas, que després a casa cada família omple amb la seva fe concreta. “No ens passa només a nosaltres, hi ha d’altres escoles com la nostra que en tenen també”. La barreja d’una educació de qualitat, sentit crític, amb una fe viva i unes conviccions fortes s’ha tornat atractiva per als nous comerciants musulmans. Fidels, però sense dogmatismes.

 

Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Dimecres, 22 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca