Novaiorquesos (6): marxista-madridista

28 de Maig de 2011 4

Viu a Brooklyn amb la seva dona i dos gats. És filòsof: està escrivint una tesi sobre ‘espai i democràcia’. Té 28 anys i és un animal polític. El dia que van començar les acampades va aparèixer a casa meva, excitadíssim. Portava mesos ajudant amb l’organització, aquella nit no havia dormit amorrat a twitter i en un rampell acabava de comprar-se un bitllet per anar a Madrid. Necessitava la meva impressora. Hi havia de ser.

No estem d’acord en res (es defineix ‘marxista-madridista’), i sempre discutim per tot. Aquests darrers dies també: via email, skype y facebook. Molts decibels. A vegades m’acusa de no entendre la complexitat de les coses que estan passant, i a vegades de no voler-ho entendre. Els meus articles sobre el tema li van semblar un horror. Quin email que em va enviar, Déu meu. És un coordinador a la plaça Sol i afirma que la regla número u és no creure la versió que la premsa dóna d’ells. Li he fet una proposta indecent: ‘explica-ho tu.’ M’ha demanat que no escrigui el seu nom perquè ‘és un punt bàsic: ni líders, ni representants, ni personalitzacions.’ Un cop fetes les presentacions, constatant que vivim en universos diferents, i que la democràcia parlamentària, amb tots els seus defectes, és el millor que ens ha passat, li cedeixo la resta d’aquesta columna:

“Quan la ciutat va despertar, la plaça seguia presa. Plena de gent entregada a una tasca  titànica, inimaginable, desproporcionada: donar-se una educació política que només un segon abans semblava impossible. No qüestionem només les formes del poder existent, els espais i els temps d’una vida sense dret a la paraula, el preu insuportable d’una estafa que per fi ens neguem a carregar sobre les nostres espatlles. A les assemblees populars, en les llargues hores de feina, no només protestem: estem aprenent a construir.

Aquest és l’escàndol de les nostres places: estem aprenent sense saber, ens eduquem treballant sense un programa previ i sense necessitat de catedràtics. Portem deu dies vivint junts sense permís, sense competició i sense diners, radiografiant problemes i pensant solucions, participant de totes les decisions que prenem, reinventant la responsabilitat, la iniciativa, la crítica, el diàleg. Estem fent totes les coses per les quals  no ens han preparat, i les estem molt bé. Tan bé que, cada dia amb més convenciment, a aquest escàndol nosaltres l’anomenem democràcia.

Aquells que només van veure a les places una joventut ‘indignada’ no van entendre el més important. La nostra força no és la ira: és la intel·ligència, el talent, el futur. El brot llibertari que recorre les nostres places només hauria d’ennuegar aquells que ens deixen en herència un fracàs sense donar explicacions. Però aquest brot porta una promesa de llibertat, i ha de ser una esperança per a tots. La ciutat va despertar i va preguntar: qui sou, què voleu. Cada dia, les places responen: som nosaltres qui estem fent les preguntes. I qui acabarà donant-n’hi resposta.”


Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca