(article publicat a La Vanguardia del dissabte 17 de setembre del 2011)
Al carrer North 7th cantonada amb Driggs Avenue, a Brooklyn, hi ha la Greenhouse Holistic, un centre de ioga i massatges. Fa mesos hi vaig entrar a preguntar per què en diuen ‘holistic.’ De l’holisme en sabia que és una doctrina segons la qual una cosa no es pot explicar només amb la suma de les seves parts. Pots reduïr un problema a les seves parts més petites, i comprendre-les totes una a una, però segons la visió holística del món això no et dóna un comprensió real. El tot és més complexe. Un cop totes les parts s’ajunten, del resultat n’emergeixen qualitats pròpies, diferents. He trobat l’holisme aplicat a tota mena de coses: a la sociologia (la societat és més important que l’individu), a l’antropologia (l’humanitat evoluciona, però l’home no), fins i tot al provincianisme espanyol (la llengua comuna, bla, bla), però tot i que també és típic de la propaganda orientalitzant mai fins ara no l’havia detectat als massatges.
De fet, un dels més cèlebres propagandistes del terme, Jan Smuts, ni tan sols té res a veure amb el ioga. Smuts fou un afrikaner importantíssim: primer ministre sud-africà, membre del gabinet de guerra de Churchill, marical de camp, l’única persona que va signar els tractats de pau de la primera i la segona guerra mundial, i fundador de la Lliga de les Nacions i de la ONU. I filòsof. Tot i ser partidari de la segregació racial, Smuts no creia que hi haguessin races inferiors i defensava que, amb el temps, els negres bruts serien com els blancs nets, i tots acabaríem barrejats en un tot humà civilitzat que superaria les identitats, races i estils parcials. La tendència natural és cap al tot. Conseqüentment, també fou un imperialista britànic.
Tornant a la Greenhouse, un recepcionista molt calmat em va dir que el lloc és holístic perquè procura el benestar de l’esperit, no només del cos, a través del ioga, el pilates i els massatges. ‘Es molt intens espiritualment -em va dir- a mi m’ha canviat la vida. Mira, m’he deixat barba. I el carnet de soci val només 97 dòlars al mes, tot inclòs.’ ‘Un carnet holístic’, li vaig dir. No li va fer gràcia, però em va regalar un val de descompte.
La setmana de l’aniversari de l’11-S em va agafar una contractura a l’esquena, i vaig decidir-me a provar un dels massatges. El meu massatgista, Daniel, vora els 50 anys, gord i baix, va fer en mi meravelles. Però mentre em masegava no parava de parlar: ‘No m’agrada recordar l’11-S, però aquests dies és impossible no parlar-ne. I mira que gairebé no trepitjo Manhattan, els edificis alts ara em fan por. L’endemà de la tragèdia, això sí, amb el meu mestre, vam anar d’hospital en hospital oferint els nostres serveis. Res. Finalment, vam poder fer massatges als bombers i als membres dels equips de rescat. Són gent molt forta i molt contracturada. Sobretot aquells dies. No són molt de massatges, ells. I, entre tu i jo, no semblaven molt oberts espiritualment. Així és difícil curar ningú.’