(article publicat a La Vanguardia del dissabte 24 de desembre del 2011)
Una de les primeres coses que vaig fer quan vaig traslladar-me del sud de Harlem al sud de Williamsburg va ser apuntar-me a la piscina pública que hi ha a la cantonada de Bedford amb Metropolitan (75 dòlars l’any). L’edifici és de 1922, de maons granats i planta rectangular, però amb un aire clarament neoclàssic, amb motius de temple grec, igual que la resta d’obres de l’arquitecte Henry Bacon –com el Lincoln Memorial de Washington D.C.–. D’inici acollia una mena de banys públics noucentistes per al foment de la higiene i la salut, però al cap de no-res el van convertir en un centre recreatiu.
Avui l’edifici fa més o menys de frontera entre les tres grans comunitats que comparteixen el barri. Al nord de la piscina hi viuen, hi beuen i hi mengen orgànic els hipsters: joves crescuts els anys de les bombolles del crèdit, entregats a les seves vocacions i a l’autorrealització personal, descuidadíssimament ben vestits, guapos, alts i sensibles, amb una passió desmesurada per escoltar bandes que encara no existeixen, recuperar el bon gust de les coses fetes a mà i a l’antiga, i plànyer-se pel suïcidi tan prematur de David Foster Wallace. Aquests dies compren a les botiguetes del barri la roba i les joguines per adults que es vendran a les botiguetes del Born l’any que ve. I van a la piscina a fer ioga.
Al sud i a l’est de la piscina, los sures: dominicans i portorriquenys que regenten delis, barberies, i empreses de xofers. I fan el mateniment de les cases. Quan són joves, ells estan musculats, van afaitats i duen gomina per amansir els rínxols, i elles van cenyides, repintades i escotades. Quan són vells, ells s’afofen i passen la tarda al deli veient el beisbol i callant, i elles es passegen amb posat matriarcal. A la piscina hi van a fer peses.
Més al sud hi viuen cinquanta mil jueus hasídics, la majoria satmar. L’hasidisme és una branca del judaisme ortodox apareguda a Lituània el segle XVIII que promou la joia a través del misticisme. Els satmar en són una derivació ultratradicionalista i antisionista fundada per un rabí hongarès supervivent de l’holocaust. Ells amb els barrets com làmpades, els abrics negres i les patilles llargues; elles amb les faldilles per sota del genoll, les camises cordades fins al cap de munt, les perruques sobre els caps rapats i l’índex de natalitat més alt dels Estats Units, 8 per dona. Avui, que és el quart dia del Hannukà, la festa que marca la derrota dels Salèucides, imperialistes hel·lens que havien prohibit els jueus de practicar el judaisme al segle II a.C., m’hagués agradat anar a la porta de la piscina a felicitar el Hannukà a les 11 en punt del matí. És just quan s’acaben les dues hores reservades només per a dones, per tal que els púdics costums hassídics no es vegin profanats i aquestes belles dones novaiorqueses puguin gaudir d’una discreta dosi diària de natació. Però no hi sóc: demà és Nadal.