El santoral polític americà el coronen els anomenats pares fundadors. De la pàtria. Tots els mites fundacionals són elevats, arreu, a escrutini exemplar, també els americans. Símbols roents que escalfen en les èpoques cíniques o en els atacs de lucidesa. Samuel Adams, John Hankock, John Adams, George Washington, Benjamin Franklin, Thomas Jefferson, Tomas Paine, Alexander Hamilton, J. Madison. Cadascun d’ells va tenir un paper i unes circumstàncies. Tots ells d’ascendència britànica, tots ells part essencial en la independència americana. Com tots els mites polítics, ostenten una grandesa popular, feta de dificultats i d’inesperades solucions, i coratges. La qualitat del seu coratge i les tasques que inesperadament van dur a terme, són la substància de l’imaginari popular: el folklore polític que hi ha rere tota afirmació del caràcter de la nació. Els pares fundadors són apòstols i evangelistes, sants i cavallers de la taula rodona, herois magnes i visionaris.
Sam Adams, el panfletisme revolucionari i l’acció directa. John Hankock, els diners i l’ambició. John Adams, advocat. La retòrica, la vanitat del rigor i la jurisprudència clàssica. Goerge Washington, la rendició dels anglesos. Benjamin Franklin, la saviesa, el cinisme, la diplomàcia. Thomas Jefferson, la intel·ligència, la prosa, les idees. Tomas Paine, la literatura, la demagògia, la irreverència, l’audàcia. Alexander Hamilton, el tresor, la gestió, el poder. Madison, la constitució, la declaració dels drets de l’home.
Com que van habitar el final del XVIII i el principi del XIX, a diferència d’altres pares d’altres pàtries, poden ser examinats d’aprop, la seva correspondència, la seva biografia, la seva genealogia.
Samuel Adams, vestit com si hagués dormit vestit, potencial home de negocis fracassat, de taverna en taverna, cobrador d’impostos corrupte, absolt per influències polítiques, activista finalment quan no tenia res perdre i es va veure vestit només pels seus ideals, si és que tal cosa existia en ell. Dóna nom avui a una marca de cervesa. John Hankcok, dandy, el dissident de primera hora amb més caler, comerciant marítim, estraperlista, corruptor, president del primer congrés de Filadèlfia, general frustrat, faldiller, alcohòlic, envejós, ambiciós. Pompós. John Adams, maníaco-depressiu, tossut, addicte a la feina, petulant, compromès a destruir el seu complexe d’inferioritat essent superior, purità. Sempre el segon, sempre el pitjor. Sense heorisme. Geore Washington, l’home més ric de Virgínia després de casat amb la vídua més rica de Virginia, després d’una dècada d’eteren pretendent de tota nena rica de la zona. Etern pretendent a una vida més ambiciosa. Carrera militar mediocre, es presenta a la convenció de Filadèlfia vestit amb l’uniforme de 20 anys enrere, alt com un Sant Pau, i quan és nomenat Generalíssim, clama no ser l’home pel càrrec. Franklin, la diplomàcia de les faldilles, el canvi de bàndol a l’hora. Jefferson, “that all men are created equal”, 200 esclaus, 10 milions de dòlars actuals de deute. Paine, alcohòlic irredempt, fugit de casa, del país, de la vida, desgraciat profund, bestseller amb una obra radical sobre la conveniència de la independència (500 mil còpies el primer any) titulada, “Sentit Comú”. Mentider, afamat, clàssic cas de mort solitària, contra el món. Hamilton, l’orfe, un puta. Geni de les inversions sensates. Geni, en general. Més arrogant que prudent, morí en un duel a Nova York, després de passar de ser un bastard sense adult que se’n fes responsable en una illa del Carib amb només 11 anys a Secretari del Tresor. I Madison, el baixet, repel·lent, tímid politòleg, casat tardanament amb una voluptuosa i rica vídua, que li feu la vida social.
Les seves vides: prou determinants per prendre la raresa del primer colonialisme y fer-ne un país -diguem- pròsper: el primer experiment republicà seriós en segles. La principal característica que comparteixen aquests fundadors de la pàtria és la seva més que evident imperfecció.
Quan Hamilton va ser acusat de mantenir un afer amb una dona casada, va publicar no només la correspondència amorosa, sinó també les cartes de xantatge que la dona i son marit li havien fet arribar per demanar diners a l’home amb la clau del tresor americà. Les seves dents enegrides, el seu rom de contraband, ni era ni és un secret. Esclar, se’n parla per l’obra feta; però les seves vides de sants són explicades i estudiades sobre els seus vicis. Sobre aquest mite fundacional, el dels homes imperfectes, a les obres dels quals la història dona un sentit pràctic encomiable, descansa la bellesa de la democràcia americana.