0:40
Fi de la crònica. Per veure el discurs d’ahir del President electe Obama, clickeu aquí
Fragment del Discurs de Barak Obama del 8 de Gener del 2008
But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope. For when we have faced down impossible odds; when we’ve been told that we’re not ready, or that we shouldn’t try, or that we can’t, generations of Americans have responded with a simple creed that sums up the spirit of a people.
Yes we can.
It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.
Yes we can.
It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom through the darkest of nights.
Yes we can.
It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.
Yes we can.
It was the call of workers who organized; women who reached for the ballot; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountaintop and pointed the way to the Promised Land.
Yes we can to justice and equality. Yes we can to opportunity and prosperity. Yes we can heal this nation. Yes we can repair this world. Yes we can.
And so tomorrow, as we take this campaign South and West; as we learn that the struggles of the textile worker in Spartanburg are not so different than the plight of the dishwasher in Las Vegas; that the hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in America’s story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea – Yes. We. Can.
I UN DISCURS PRONUNCIAT EL 10 DE DESEMBRE DEL 2007
PODEU CLICAR SOBRE ELS ESTATS PER VEURE L’EVOLUCIÓ DELS COMTATS
00:16
S’acaba el primer discurs d’Obama des que és President electe.
Gran Oratòria.
Massa messianisme.
Preocupant la seva opinió sobre Wall Sreet.
Genial la seva capacitat de liderar.
Preciós.
0:09
Barak Obama: “No tothom estarà d’acord amb les decisions que prendré com a President. No resoldré tots els problemes. Però vull ser honest: un escoltaré, sobretot quan estiguem en desacord”.
00:05
Joan Oliver escoltant el discurs d’Obama.
23:59
Surt Barak Obama a fer el seu primer discurs davant de 70 mil persones a Chicago i milions a la tele i a Internet. La primera frase: “Si hi ha algú aquí que encara dubta que Amèrica és un lloc on tot és possile; si encara hi ha algú es pregunta si el somni dels nostres fundadors és encara viu, que encara qüestioni el poder de la nostra democràcia: avui teniu la vostra resposta”.
23:20
Discurs de McCain acceptant la derrota i afirmant (més o menys): “Venim d’una injusticia antiga. Fa només cent anys el racisme era a l’ordre del dia. Aquest és un moment històric. Ara ningú no podrà dir que no se sent ciutadà dels EUA. És un moment històric, -un afroamericà escollit President- i li donaré tot el meu suport i l’ajudaré en el que calgui per a liderar aquest país i demano a tots els que m’han recolzat que recolzin el President. És natural que ens sentim decebuts, però hem d’estar orgullosos de fins on hem arribathem lluitat tan com hem pogut, i tot i que no ho hem aconseguit, el fracàs és meu, no vostre. Estic molt agraït pel vostre suport, per tot el que heu fet per mi. El camí ha estat difícil, però el vostre suport mai no m’abandonarà”. (…) “Vull donar les gràcies a la Sara Palin per la campanya que ha fet al meu costat, tenim una nova veu al nostre país i al nostre partit per la reforma del país. Li desitgem el millor”. “Avui, més que mai, no sento res més que amor per aquest país…” “Vull fer la crida a tots els americans a no plantejar cap problema al nou president. No abandonem, com sempre hem fet. Fem història”.
23:10
BARAK OBAMA, 44th PRESIDENT DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA.
23:03
Acaben de tancar els col·legis electorals dels estats de l’est, excepte Alaska. La CNN fa el titular: “Barack Obama elected 44th president”. La NBC també. La pàgina de la Fox s’ha penjat. Se senten clàxons pertot. Se senten crits. Pell de gallina. Les imatges de la tele ensenyen Chicago, bogeria de 70 mil persones. On durà els americans tota aquesta esperança? I a nosaltres?
23:00
Virginia, Ohio i Florida per a Obama. Això és una pallissa. Ja són 220 vots electorals sobre els 270 necessaris. Califòrnia que encara té els col·legis oberts, és segur demòcrata. Són 55 vots. Ja està fet. Els escrutinis parlen de 54 senadors per als demòcrates. Encara n’hi ha una desena pendent. Si els demòcrates arriben a 60, tindran el rodet per tirar endavant el que vulguin.
22:50
La Marta també ha vingut a la tertúlia. Crec que té son.
22:41
Després de la unanimitat de les opinions sobre la contundent victòria d’Obama, apareix a la tertúlia la primera discrepància. Martí Perarnau diu que la victòria d’Obama és el final de l’hegemonia republicana dels darrers quaranta anys. I posa d’exemple el tomb de Virgínia, on no guanyava un demòcrata des de l’any 1964. Diu que és el final d’una línia històrica que comença amb Nixon, Reagan, Bush pare i Bush fill. Bé, és una opinió. Jo discrepo. Nixon és una cosa i Reagan una altra. La victòria de Reagan va ser alguna cosa més que la victòria d’un “conservador”. Va ser la humiliació més gran que un candidat a inflingit a un altre, va ser un país unit defensant unes idees que poc tenen a veure amb el conservadurisme religiós i la despesa desaforada de Bush fill. Precisament, McCain representava el reaganisme, i per això fins al setembre o liderava les enquestes o empatava amb Obama. No és fins que la crisi econòmica ha esclatat que Obama no ha acabat d’arrencar del tot. La victòria d’Obama té moltes lectures, però no és la fi del capitalisme nordamericà que representen els republicans. Ni molt menys del reaganisme. És el seu carisma, l’economia i la guerra el que ha fet guanyar Obama, però no la ideologia: la ideologia ha estat, precisament, el seu únic flanc dèbil.
22:24
Ohio i Florida semblen que cauran del costat d’Obama. L’escrutini no és definitu però totes les projeccions de les grans cadenes americanes diuen que sera per al senador d’Illinois. Per tot podria passar. O potser ja no. Ara convindria començar a parlar què implica aquesta victòria i què passarà amb el Senat i el congrés, i amb el llegat de Bush.
22:19
Comença la tertúlia del món a Rac-1 amb el Jordi Basté. El peix està gairebé venut. Ja només es parla de amb quina diferència pot guanyar Obama.
22:07
Acabo d’entrar a l’estudi de Rac-1 de l’Hotel Pennsylvania al davant del Madison Square Garden. Sortint del Pub del carrer 39, hem anat cap a Times Square. Festa al carrer, totes les famoses pantalles gegants del carrer retransmetien resultats a mida que els diversos estats anaven fent públics els escrutinis. Tothom està a favor d’Obama. Tothom? No. Hi ha un grup de tres o quatre indivdus rere una pancarta i una megàfon, que reclamen la revolució. Es veu que l’elecció d’Obama és un truc del sistema per mantenir l’esclavatge del món sota el capitalisme. La gent aplaudeix Obama i xiula McCain quan surten a les pantalles i es torna literalment boja quan les càmeres de les televisions nacionals enfoquen els pocs milers de persones que s’han concentrat a la plaça dels temps. Tot plegat amb la incombustible incandescència de les llumetes de les pantalles. I tots com borinots amb les cares il·luminades, feliços de la tempesta d’electricitat. Mal lloc per demanar la derogació del sistema capitalista. En un moment de silenci, hi ha un cubà que crida en dos idiomes, castellà i anglès: “l’Imperi ha de caure! L’Imperi caurà!”.
20:16
Faig una pausa per fer una birra i deixar que els resultats avancin. Encara falta molt per saber què passarà. Hi ha col·legis de l’Oest que encara ni han tancat les urnes.
20:12
La FoxNews (Republicana) i la MNBC (demòcrata) donen resultats oposats a l’escrutini de Florida. Ja hi som. Però encara no hem arribat ni al 50% de l’escrutini. Són només tàctiques informatives per mantenir l’audiència fidel enganxada.
20:03
Al voltant del 10% escrutat a Virginia i Florida. McCain va guanyant a Virgínia pel mateix marge que Obama va guanyant a Florida. S’estrenen els primeríssims resultats de North Carolina, Obama va al capdavant, però encara no significa res.
19:38
Obama va guanyant a Florida. Aquesta sí és una dada important. 48% a 34%; però esclar només duen un 1% escrutat; foc d’encenalls. El que importa és que l’escrutini ha començat a fer-se públic. Si hi guanya, possiblement la cosa estarà feta i la nit serà curta. Si McCain guanya Florida, Virginia i Ohio, la nit serà llarga. I de cares llargues a Europa i a NYC. El sud de Florida és tradicionalment demòcrata, el nord republicà; és a dir, com els estats del sud que limiten amb Florida. La part del sud-est és jueva, pot ser clau si voten en bloc per Obama. Si cliqueu dins l’estat, d’aquí a una estona veureu com evoluciona.
19:31
Obama està tenint bons resultats a comptats de Virgínia on va guanyar Bush fa 4 anys, segons la CNN. Bona notícia per a ell.
19:18
En un Bar del carrer 39 entre la 5a i la 6a avingudes. Una televisió fa els esports. L’altra la CNN. Obama guanya a Vermont. McCain a Kentuky. Obama 3, McCain 8, és el recompte de vots electorals fins ara. Cap novetat. Tot dintre del previst. McCain aguanta als comptat del sud-est de Kentaky amb molta força, a la frontera amb Wes Virginia. Blancs, classe baixa, rural, tradicionals, conservadors republicans. Vermont, sempre demòcrata.
18:10
Avui he agafat 3 taxis. Un per anar a cal Basté de matinada per fer la tertúlia. Un negre de Mali que duu 12 anys als EUA, parla pitjor anglès que jo, té la dona que viu a Chicago i viu en un pis al Bronx amb 9 persones més. Comparteix habitació amb dos taxistes més. Dormen en llitera. Votarà Obama. “Per tres raons. M’agrada com planteja les coses positivament. Acabarà amb la guerra aquesta, que no agrada Déu, que fa que els americans matin gent i per tant, lògicament, que la gent vulgui matar americans i perquè l’economia no està bé. Jo sóc taxista i sé quan la gent no té diners. Ara la gent no en té”.
De tornada de cal Basté, un home amb accent grec que diu que votarà a les 6 del matí, quan acabi el torn. Per qui? “Obama”. Per què? “No Bush”.
Aquest migdia, anant a dinar al centre, un pakistanès. “Jo he votat per Obama. És millor que l’altre, que és molt vell i la Palin no m’agrada. Jo soc demòcrata, saps?. És el que soc”.
17: 45
Avui es tria un terç del Senat. Si dels 100 senadors, els Demòcrates en controlen 60, tindran el control total sobre la legislació, atès que ja controlen la càmbra dels representants. Actualment, els demòcrates controlen el Senat per la mínima 51 contra 49 senadors. Les enquestes suggereixen que les eleccions a senador de Virginia, Nou Mèxic i Colorado -que han estat tradicionalment republicans i que avui són eleccions obertes perquè els seus titulars es retiren després d’anys de servei- podrien caure del costat demòcrata.
Els Demòcrates també han organitzat combatives campanyes a Carolina del Nord, New Hampshire i Oregon, que són estats on els actuals senadors republicans en funcions han provat de distanciar-se tant com han pogut de George Bush. A Oregon, les coses van tan malament per al senador republicà -Gordon Smith- que ha fet anuncis a la tele comparant-se – “linkant-se”- amb Obama.
La campanya ha estat especialment dura a Carolina del Nord. En els darrers dies, la senadors republicana Elisabeth Dole ha fet anuncis qüestionant que el seu rival demòcrata cregués en Déu. El demòcrata, al seu torn, ha respost dient-li que no don fals testimoni sobre “germans cristians” (és un ex-professor de catequesi).
També a Minnessota la cosa està per decidir. Allí, el candidat demòcrata és un ex-còmic passat a polític.
Per tal que els demòcrates arribin als 60 senadors, haurien de guanyar als estats de Georgia, Kentuky, Mississipi i Alaska; tots ells amb senadors republicans on el resultat és incert. Sobretot a Alaska, on el totpoderós cacic republicà ha estat declarat culpable de corrpció fa menys d’una setmana.
L’alta participació i la quantitat de fons recaptada pels demòcrates, sembla que els està ajudant, aquí a mitja dotzena d’estats més que estan en joc. Els demòcrates han gastat 77 milions de dòlars en les campanyes per al senat i el congrés. Els republicans menys de 25 milions.
17:20
Per cert, en menys d’una hora, tanquen les primeres urnes de la costa est.
17:00
Els analistes diuen que per guanyar una campanya cal 1. preparació, 2. persuasió, 3, registrar els teus votants (per votar als EUA cal estar registrat, menys a Carolina del Sud, em sembla), 4 mobilització (en les útimes 72 hores; és a dir, empènyer la gent a anar a votar).
1. Obama ha estat millor en preparació, McCain és un free-style campaigner. 2. Obama ha estat millor en persuasió. McCain sedueix pels fets, no per les paraules. 3. Els demòcrates han apallissat els republicans a l’hora de registrar els seus votants. i 4. Els Republicans són molt superiors als demòcrates en mobilització d’última hora, sobretot a Ohio, un estat clau. Tenen més experiència, de les campanyes de Bush, i compten -diuen- amb millor tecnologia per fer-ho: telèfons automàtics que truquen els seus potencials votant i els animen a votar, e-mails selectius amb informació pensada per al públic potencial “mini-targeting”, etc. Què pesarà més?
16:00
Ja fa més de 1 hora que els col·legis electorals han estat oberts a tot el país. De fet, en alguns estats, fa ja més d’una setmana que es pot votar, per evitar aglomeracions. Els propagandistes de les dues campanyes diuen que el vot avançat els afavoreix. El demòcrates perquè diuen que es tracta de nous votants, i els republicans perquè diuen que són els votants de sempre, que voten abans, i que això dóna una falsa aparença de victòria prematura al demòcrates. El cas que ha acabat la campanya més llarga de la història dels EUA. 22 mesos des que Obama va anunciar que es presentava (per contrastar: Bill Clinton ho va anunciar “només” 13 mesos abans). Una campanya que sumant-ho tot ha implicat una despesa de 2.400 milions de dòlars per part dels candidats i els partits. Sense comptar el que ha costat el desplegament mediàtic. Són diners, és cert, però són molts menys diners del que els americans es gasten en les seves mascotes, en tenir cura del seu cabell o en els colmados de sota casa per a compres d’última hora.
HORARI DE TANCAMENT DE LES URNES:
