Oblidar ‘Onkalo’

03 de setembre de 2011 3

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 3 de setembre del 2011)

Into Eternity és un documental sobre un cementiri nuclear anomenat ‘Onkalo’, (‘forat, amagatall’) que el govern de Finlàndia està construint a l’illa d’Okiluoto. La gràcia d’Onkalo, i per tant del documental, és que a diferència d’altres cementiris nuclears, aquest ha de ser per sempre. O, com a mínim, per d’aquí a 100.000 anys, que és el temps que dura la radioactivitat dels detritus nuclears que ha d’emmagatzemar.

Fins ara els cementiris nuclears es construïen amb l’esperança que tard o d’hora els humans descobriríem una manera de destruir els residus o, fins i tot, de reaprofitar-los. Onkalo parteix de la premissa contrària: mai no aconseguirem fer-ne res d’aquesta merdota radioactiva, i més val que comencem a pensar on posar-la. El documental se centra en les dificultats pràctiques de la construcció d’un emplaçament que ha de durar més que tota la història de la humanitat fins avui. Però, esclar, quan parles a 100.000 anys vista els problemes no es limiten a la qualitat dels materials o a la profunditat de la cripta.

Per al disseny d’Onkalo el govern finès ha comptat amb enginyers i físics nuclears, però també amb teòlegs, antropòlegs i especialistes en simbologia. El problema que  han de solucionar aquests humanistes és el següent: com fer que en 100.000 anys ningú no s’hi acosti? Cal entendre que un cop Onkalo estigui ple, cap al 2100, la idea és segellar-lo per sempre. Però d’aquí a 30.000 anys, qui recordarà que Onkalo conté residus radioactius? ¿I si la humanitat ha estat al caire d’extingir-se i els supervivents són com homes del paleolític? ¿És millor posar senyals de perill per avisar els humans de l’any 45.786 d.C. o és millor ocultar Onkalo per tal que només una humanitat evolucionada pugui accedir-hi? I si cal posar senyals de perill, en quin idioma s’han d’escriure? Amb quina simbologia? I si cal ocultar-ho, quina és la manera més eficaç?

Els dissenyadors d’Onkalo no són gaire optimistes. Compten amb, com a mínim, una glaciació en els propers 100.000 anys. Segons els seus càlculs la cripta està preparada per suportar-ho, però la civilització actual no. Caldrà tornar a començar. Un cop el coneixement s’hagi perdut, quin humà respectarà un senyal de perill sobre una substància que mata però no es pot veure, ni sentir, ni olorar? Fins i tot si els senyals s’entenen bé, la premissa amb la que treballen a Onkalo és que som més curiosos que prudents.

Onkalo parla del pessimisme d’avui més que dels desastres de demà: abans pensàvem en un futur blanc i tecnològic, sense residus, d’homes esvelts que ho solucionen tot, als quals no els cal ni la depilació. Avui assumim un futur brut, una humanitat peluda,  primitiva, incapaç d’adaptar-se als canvis climàtics, ni d’obeïr cap senyal de perill. Per certificar aquest pessimisme, els dissenyadors de la primera construcció humana amb possibilitats de durar 100.000 anys l’han pensada fins a l’últim detall per tal que caigui immediatament en l’oblit.

Etiquetes

Darrers articles

La confessió

(capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020) Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

  • Cerca