La Vanguardia 15 d’Agost 2014
Hora de sopar al bar de l’hostal St Christopher’s, rere el Triangle de Barcelona. Diversitat d’accents de l’anglès, canyes, nachos i hamburgueses. És un alberg de joventut, segons informa una placa de la Generalitat, que ocupa una finca noble i blanca, de balcons amples i porticons plegables, no gaire diferent dels dos hotels de luxe que té al davant.
El bar barreja l’Sports Bar anglosaxó, la taberna sueca i el chill-out sureny. Un seguit de falses caixes d’antic mercant fan un tetris, on la gent s’hi asseu amb la intenció d’actuar amb total naturalitat. Hi diu: “Destination Barcelona.” També hi ha una guitarra penjada d’un clau a la paret.
El cartell que demana siusplau respecti el descans dels veïns és en anglès, però també en espanyol, coreà i xinès, que deuen ser la baula feble. Aquesta nit, això és ple d’escandinaus, ianquis i australians, diu el vigilant. Fer que la gent no cridi és la principal tasca dels tres guardes de seguretat (porra i manilles) i en veig un que talla un ‘happyyyy birthdaaaay too youuu,” afrancesat i és obeït.
És d’una cadena amb més de vint hostals i aparthotels a Berlin, Praga, Bruges, Edimburg i sobretot Londres. És per a joves amb prou diners per no anar a un hostal, però que recorren Europa en motxilla; universitaris que duen roba d’aquesta que pagues perquè no es noti que és bona, i que fan blogs sobre l’autenticitat viatjant d’hostal en hostal. Els preus canvien segons demanda, amb pics pel Sónar i el Primavera, però més o menys les habitacions privades, 150 euros i les compartides, 30. N’hi ha de mixtes i de només per a noies: es confirma que el mercat de noies que no volen dormir amb nois és més gran que el de nois que no volen dormir amb noies.
A la paret del fons de la barra hi diu “Barcelona melting pot,” i a Berlin hi deu dir “Berlin melting pot.” ¿Hi deu haver relacions intermitents entre motxil·lers de St Christopher’s en St Christopher’s, ara melting a Edimburg ara a Praga? El vell món de fons millora els petons dels viatgers; proposo que és per les cicatrius de guerra. I té prestigi: fa cosmpolita, d’haver après la lliçó de la història.
El passat 1 d’agost, el twitter de la cadena afirmava: “Aquesta nit hi ha 146 Paus i 128 Sares estant-se amb nosaltres. Estadísticament parlant, almenys una parella s’embolicarà.” Sobren 18 homes per a la pau perpètua. Per evitar guerres, a la llista de 10 trucs per compartir habitació amb civilitat s’hi inclou no copular-hi per no molestar els altres: “busqueu un lloc discret,” diu. Jo hagués posat: “aneu a un hotel.”
Pel que fa a nosaltres, Barcelona es caracteritza, segons el web, per ser “una ciutat obsessionada amb el futbol, el sol, la sorra, el mar i la sangria.” I els descomptes que hi ha a recepció van del flamenc al CCCB, i d’Isla Fantasia a l’enoturisme. Si el tema de la nostra època és l’avorriment, Barcelona és un lloc ideal per dissimular-ho. És car i sembla barat, però excepte diners, no et demana res a canvi.