Peces-Barba feia broma

31 d'octubre de 2011 1

(article publicat a La Vanguardia del dia 29 d’Octubre del 2011)

De tant en tant a Espanya hi ha episodis que situen cadascú al seu lloc amb gran eficàcia i passen per sobre de la comèdia quotidiana d’uns i altres. L’acudit de Peces-Barba és un d’aquests episodis. La frase literal és: “Sempre em pregunto mig en broma què hauria passat si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i haguéssim deixat els catalans. Potser ens hauria anat millor”.

La bellesa d’aquesta pregunta és que pressuposa un nosaltres. Qui és aquest “nosaltres”? Per força ha d’excloure catalans i portuguesos, i ha d’incloure al propi Peces-Barba i a qui segons ell va prendre la decisió de quedar-se amb els catalans i deixar els portuguesos, el Comte-Duc d’Olivares, favorit de Felip IV. Nosaltres/ells. No tinc molt clar si el “nosaltres” es refereix als espanyols, als castellans o a l’estat. Però en la tria, sens dubte, aquest “nosaltres” es queda amb els catalans en el sentit de posseir-los i treure’n un benefici. El cost sostingut de la tensió amb els irreductibles catalans, però, comença a ser massa alt. PecesBarba creu que el problema és la naturalesa de la possessió –Catalunya– i no la naturalesa del propietari –“nosaltres”–. Si la possessió hagués estat una altra –Portugal– al propietari li hauria anat millor. Hem d’agraïr-li al Sr. Peces-Barba la claredat amb què expressa el conflicte: és un conflicte entre propietari i propietat i la culpa és de la propietat.

La reacció catalana a les declaracions també és transparent. Ens passem el dia denunciant el tracte colonial, i quan ens donen la raó ens ofenem. Fins i tot la referència als bombardejos (“aquest cop –el conflicte– es resoldrà sense necessitat de bombardejar Barcelona”) és pertinent: expressa perfectament la via d’adquisició i manteniment de la propietat, així com la realitat del nou temps polític a Europa. La UE no posaria facilitats a un procés independentista, però evitaria un bombardeig. Una altra cosa és que juguem a ignorar-ho perquè ens creiem dèbils i aleshores ens fem els ofesos quan ens diuen la veritat. Curiosament, si Peces-Barba s’identificava amb el Comte-Duc, la reacció catalana també s’assembla a la de la guerra dels Segadors. Una de les diferències entre Portugal i Catalunya al 1640 és que l’elit burgesa i aristocràtica portuguesa es va posar al servei del projecte independentista i el va liderar –per això van declarar la independència aprofitant la revolta catalana. A Catalunya va passar tot el contrari: l’elit urbana i l’aristocràcia defensaven els seus interessos amb posicions més moderades, d’entesa amb la corona, i van jugar en contra del procés fins que va ser massa tard. També per a ells. No és l’única, però és una de les causes de la independència d’uns i de la dependència dels altres. L’actual deute portuguès amb els bancs espanyols i la situació financera i d’infraestructures catalana demostren que l’apel·lació a la responsabilitat de l’elit política i econòmica val tant per ahir com per avui.

Etiquetes

Darrers articles

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

  • Cerca