Continuació d’aquest fil de twitter.
Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir.
Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, que Colau també obvia, i alimentar la idea que qualsevol cosa que no sigui Valls ja val, i que no anirà més enllà.
És a dir, necessita el suport de La Vanguardia a canvi de no esvalotar el galliner.
Amb aquest “compromís” Maragall s’està oferint per controlar la ciutat, que és l’oferta que el policia Valls havia fet a l’oligarquia de la ciutat. Republicanisme retòric, com Valls; tranquil·litat institucional, com Valls; i defensar els “drets fonamentals” que ja apareixen a la Constitució en nom de frenar la ultradreta, com Valls.
Mentrestant, el petit dels germans Maragall ni vol ni pot alçar la veu per explicar que Barcelona està en una cruïlla històrica que cap d’aquests discursos ens pot ajudar a pensar bé. No pot fer-ho perquè implicaria entrar en conflicte amb els poders dels quals busca el suport a canvi de callar, Colau inclosa.
No es tracta de qui és més o menys independentista sinó de veure que les veritats que no defensem nosaltres no les defensarà ningú, que la Barcelona que podem fer no la farà ningú si no la fem nosaltres, i que renunciar a allò que vols i allò que pots a canvi de control socialsempre acaba enfortint a qui et vol de cara a la paret.
Optar pel front anti-Vox és bescanviar les preguntes difícils sobre la nostra llibertat a canvi d’aconseguir la centralitat política en el taulell espanyol i al preu de fer-li propaganda a Vox: fer-los visibles, perillosos, efectius. És alimentar la ultradreta espanyola per tal de tenir una excusa per esdevenir, simplement, l’esquerra provinciana de la segona ciutat d’Espanya.
La cruïlla històrica de Barcelona no és diferent de la de les altres ciutat globals. La democràcia està en retrocés no perquè Vox pugi a Andalusia, sinó perquè els partits de sempre han decidit optar pel control social en lloc de democratitzar.