Pio pio (pastilla de rac-1)

03 de Juny de 2008 1

Quan és la pluja el que soluciona els problemes, quan un país s’abandona al clima, és que la política ha desaparegut. El govern va anunciar ahir que tot quedarà igual. Tenim permís per omplir piscines, es cancel·len els vaixells i s’anul·la la canonada que havia de connectar l’Ebre i Barcelona. No hem après res. Si la meteorologia ens duu en pocs mesos a una nova sequera, si algun altre imprevist qüestiona l’abastiment dels catalans, el país es trobarà de nou sense capacitat de reacció. Ni solucions a llarg termini, ni decisions que encarin els problemes estructurals. Tot s’abandona a la urgència, a què una nova crisi doni al govern l’oportunitat de tornar a reaccionar tard i malament. L’única aposta seriosa, per ara, són les dessaladores i les depuradores, que consumeixen tanta energia i són tan cares que subordinen futures crisis de l’aigua a futures crisis energètiques: futurs propers d’un cercle viciós. Que plogui més és, doncs, l´única solució real. Dèia Aristòtil que l’home és un animal polític. Vint-i-cinc segles després, a Catalunya, hem abolit la política; i els homes som –només-: animals. El burro català, el nostre paradigma. Com a conclusió: pio, pio

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca