(article publicat a La Vanguardia del dissabte 20 d’Octubre del 2012)
Les advertències sobre les misèries que patiríem en un estat català que l’Alícia Sánchez-Camacho i companyia expliquen amb tanta cura són, en realitat, la descripció més exacta del present que he sentit en dècades.
Diu Sánchez-Camacho que en un estat català els títols universitaris no tindrien cap valor. La veritat és que avui els títols universitaris espanyols no tenen gaire valor, sobretot fora d’Espanya. Que ho expliqui als enginyers d’obres públiques, la majoria a l’atur, que no poden buscar feina a l’estranger si no és de paletes perquè l’estat és incapaç de convalidar-ne el valor tècnic. O reflexionem un instant sobre el fet que en el nou sistema Bolonya, Espanya ha triat tenir graus de 4 anys, enlloc de 3 com a la resta d’Europa, perquè prefereix convergir amb el mercat universitari llatinoamericà, dificultant així la mobilitat i acreditació dels estudiants espanyols a Europa i dels estudiants europeus a Espanya.
Diu Sànchez-Camacho que el projecte de l’arc mediterrani no es podria dur a terme. Quin projecte? Si es refereix al corredor mediterrani o a la connexió amb Europa cal dir que la principal raó per la qual no hi ha corredor ni bones carreteres és, precisament, la negligència de l’Estat. En particular, el PP i el PSOE fa poques setmanes van votar al Parlament Europeu a favor de prioritzar el corredor central contra l’opinió de les institucions europees, que, en estricte ús de la racionalitat, prefereixen el mediterrani per aprofitar-ne els ports.
Diu Sànchez-Camacho que ens allunyaríem dels nostres germans valencians i aragonesos. El present, però, és tossut: és el Partit Popular qui, contravenint tota raonabilitat científica, ha impulsat al País Valencià i a l’Aragó les denominacions valencià i aragonès oriental per així allunyar les variants de la llengua que compartim amb els nostres germans, i qui, fa només unes hores, ha impulsat la denominació ‘llengua oficial diferent del castellà’ per referir-se a la llengua que es parla a les Balears, on s’ha anunciat un decret per acabar amb la immersió a l’escola.
Diu Sànchez-Camacho que hi hauria aranzels. Bé, ja hi són. A casa en diem peatges. Per anar de Catalunya a la resta d’Espanya, per plaer o negocis, cal pagar un aranzel, cosa que entre d’altres comunitats autònomes no passa. Fa tot just uns dies, a més, vam saber que l’Estat planeja augmentar les taxes que paguen els ports, bàsicament Barcelona i Tarragona: vet aquí un aranzel de facto sobre les exportacions i importacions.
Diu Sànchez-Camacho que els pagesos es quedarien sense les subvencions de la UE, però no diu que avui, a diferència de la resta d’Espanya, Catalunya és contribuent neta a la UE, i no pas receptora.
I per acabar, no sé si Sánchez-Camacho, però s’amenaça amb el boicot a les empreses catalanes. Tres paraules: Gas Natural Endesa. O per dir-ho amb una expressió més poètica: abans alemanya que catalana.
Des d’aquest humil racó: infinites gràcies.