Quan arribi l’Ave

26 d'agost de 2007 1

Quan l’AVE arribi, molta gent se sentirà descansada, Sants tindrà menys terrabastalls i les Rodalies s’espatllaran una mica menys, a més, ja podrem dir, dècades després del seu desplegament per Europa i quinze anys després del tren de la bruixa Madrid-Sevilla, que tenim un AVE a Barcelona. El que ja trigarà uns cinc o sis anys més és la connexió amb París, si és que mai arriba. I és aquesta la que ens interessa, i és aquesta la primera que s’hauria d’haver fet. Quan de nens ens explicaven que Catalunya havia trobat la seva riquesa i la seva singularitat en ser una terra de pas i un port amb incomptables connexions i una porta cap a Europa i la darrera frontera contra el sud i etc., ens pensàvem que aquestes condicions geogràfiques eren si fa no fa inamovibles. I no. El mapa actual el dibuixen les infraestructures. I les vies d’accés i d’expansió i de sosteniment de la nostra activitat estan ben clares: el que funciona millor de l’aeroport és el pont aeri, i ben encantats que estan els que el dirigeixen; tindrem un tren d’alta velocitat per anar a Madrid i només a Madrid; tenim uns elevats peatges que encareixen els nostres desplaçaments i tenim un port que va bé, per sort, però que veu com Espanya aposta per València, a canvi de la lleialtat espanyolista. L’única sortida ràpida, eficaç i econòmica que l’Estat espanyol ens ha deixat és la que du a Madrid i de Madrid al món. Ni vols internacionals com déu mana, ni trens cap a Europa, ni carreteres a l’altura, ni prou electricitat per mantenir el flux actual, ni les mínimes condicions per a la competitivitat. I mentrestant, el dèficit. Quan l’AVE arribi, ja s’haurà enllestit l’embut: camí de Madrid l’única riquesa.

Publicat al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 26 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca