La Vanguardia 7 de Novembre 2014
En les eleccions de dimarts als EUA, es van celebrar 146 referèndums a 42 estats. En 98 casos va guanyar el sí, en 52 el no, i n’hi ha vuit que encara recompten perquè va anar d’un pèl. Tot i que s’ha votat sobre l’avortament, el codi penal, el finançament de l’escola pública, les apostes, les armes, la immigració, les assegurances, el salari mínim, els salaris dels funcionaris, la despesa pública, els impostos i els drets electorals, el protagonisme se l’ha endut un cop més la marihuana.
Washington DC (69%), Oregon (55%) i Alaska (52%) han aprovat legalitzar-la -a la capital podreu fumar al carrer-, sumant-se a Colorado i a l’estat de Washington (a la costa oest). Florida n’ha rebutjat l’ús medicinal. La polèmica és per DC. Els ciutadans de la capital no tenen representació al Congrés ni al Senat, i qualsevol decisió que prenguin pot ser revocada pels congressistes. La capital no és un estat, i la constitució no preveu que tingui representació ni sobirania. Fins al 1961 ni tan sols podien votar a les presidencials. Hi ha moviments que demanen canviar-ho, però les limitacions constitucionals i la virtut de mantenir la capital a mercè del país ho impedeixen per ara. Poder-hi fumar seria paper mullat.
Però el referèndum que més m’interessa és el que no s’ha celebrat. Liderats per l’inversor de Silicon Valley, Tim Draper, el moviment Six Californias volia que se celebrés un referèndum per dividir l’estat en sis nous estats que la unió hauria de reconèixer i integrar: North California, Jefferson, Silicon Valley, Central California, West California i South California.
L’argument de fons és que, en el context de la unió, l’estat és ineficaç perquè és massa gran (14 hores en cotxe de punta a punta, 38 milions d’habitants), tan gran com 7 estats de la costa est o 7 estats de l’est d’Europa. Amb 6 estats més petits -argumenten- hi hauria més representació directa a la unió, el govern seria més proper, els grups d’interès serien menys poderosos, les inversions en infraestructures serien més racionals, les minories tindrien més veu, es frenaria el degoteig dels que marxen a altres estats més competitius a buscar feina i, en general, els californians “se sentirien com We the people, de nou”. No m’ho estic inventant: sixcalifornias.com.
Calien 807.615 signatures per posar-ho a votació. Com que es veia que no arribaven a la data límit d’entrega per aquest any, van posposar-ho al 2016, i el juliol passat van presentar 1.4 milions de signatures. Per validar-les, el govern en tria una mostra a l’atzar (en aquest cas de 53.767), mira quin tant per cent en són vàlides i ho extrapola. El 12 de setembre van anunciar que només un 66,15% eren vàlides (extrapolant, 752.685), a quatre punts del 70,98% necessari, i a no-res del 67,45% mínim per procedir a un recompte. Enmig d’acusacions de frau i peticions de recompte, encara podria celebrar-se el 2016 o 2018. Feliç 9-N.