Què votaria Gaspar de Portolà?

07 de novembre de 2014 0

La Vanguardia 7 de Novembre 2014

En les eleccions de dimarts als EUA, es van celebrar 146 referèndums a 42 estats. En 98 casos va guanyar el sí, en 52 el no, i n’hi ha vuit que encara recompten perquè va anar d’un pèl. Tot i que s’ha votat sobre l’avortament, el codi penal, el finançament de l’escola pública, les apostes, les armes, la immigració, les assegurances, el salari mínim, els salaris dels funcionaris, la despesa pública, els impostos i els drets electorals, el protagonisme se l’ha endut un cop més la marihuana.

Washington DC (69%), Oregon (55%) i Alaska (52%) han aprovat legalitzar-la -a la capital podreu fumar al carrer-, sumant-se a Colorado i a l’estat de Washington (a la costa oest). Florida n’ha rebutjat l’ús medicinal. La polèmica és per DC. Els ciutadans de la capital no tenen representació al Congrés ni al Senat, i qualsevol decisió que prenguin pot ser revocada pels congressistes. La capital no és un estat, i la constitució no preveu que tingui representació ni sobirania. Fins al 1961 ni tan sols podien votar a les presidencials. Hi ha moviments que demanen canviar-ho, però les limitacions constitucionals i la virtut de mantenir la capital a mercè del país ho impedeixen per ara. Poder-hi fumar seria paper mullat.

Però el referèndum que més m’interessa és el que no s’ha celebrat. Liderats per l’inversor de Silicon Valley, Tim Draper, el moviment Six Californias volia que se celebrés un referèndum per dividir l’estat en sis nous estats que la unió hauria de reconèixer i integrar: North California, Jefferson, Silicon Valley, Central California, West California i South California.

L’argument de fons és que, en el context de la unió, l’estat és ineficaç perquè és massa gran (14 hores en cotxe de punta a punta, 38 milions d’habitants), tan gran com 7 estats de la costa est o 7 estats de l’est d’Europa. Amb 6 estats més petits -argumenten- hi hauria més representació directa a la unió, el govern seria més proper, els grups d’interès serien menys poderosos, les inversions en infraestructures serien més racionals, les minories tindrien més veu, es frenaria el degoteig dels que marxen a altres estats més competitius a buscar feina i, en general, els californians “se sentirien com We the people, de nou”. No m’ho estic inventant: sixcalifornias.com.

Calien 807.615 signatures per posar-ho a votació. Com que es veia que no arribaven a la data límit d’entrega per aquest any, van posposar-ho al 2016, i el juliol passat van presentar 1.4 milions de signatures. Per validar-les, el govern en tria una mostra a l’atzar (en aquest cas de 53.767), mira quin tant per cent en són vàlides i ho extrapola. El 12 de setembre van anunciar que només un 66,15% eren vàlides (extrapolant, 752.685), a quatre punts del 70,98% necessari, i a no-res del 67,45% mínim per procedir a un recompte. Enmig d’acusacions de frau i peticions de recompte, encara podria celebrar-se el 2016 o 2018. Feliç 9-N.

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca