Rates

21 de març de 2013 0

(publicat a La Vanguardia del dissabte 16 de Març del 2013)

L’altre vespre tornava a casa per un carrer residencial i silenciós de Brooklyn. A cada espai buit entre arbre i arbre, les habituals piles de bosses d’escombraries. Si mai heu anat a Nova York segur que us n’heu adonat: no hi ha contenidors. Al vespre, l’encarregat de l’edifici fa una muntanyeta de bosses grans i negres a la vorera, a tocar de la calçada. Els camions les recullen de matinada.

Una bossa es movia a dos o tres metres. Em vaig aturar. “Una rata”, vaig pensar per calmar-me. Una rata sola és una bona notícia perquè, com em va dir el iemenita del colmado, “les rates són com les bandes: un paio sol és inofensiu; si van en grup, canvia de vorera”. En menys d’un segon vaig desenfocar l’escena, totalment quiet, buscant una visió panoràmica del carrer, provant de detectar vibracions en altres bosses. No res. Una rata.

Les rates són un problema greu a Nova York, com a tants altres llocs. Les d’aquí són famoses perquè surten a la parafernàlia turística, a The New York Times i a l’obra de qualsevol artista que hagi viscut prou temps a la ciutat. Les estimacions oficials, els mites periodístics i els rumors de barra van des d’una rata per habitant (8,5 milions) fins a nou per persona, passant per l’observació que em va fer un irlandès de Tennessee: “No estàs mai a més de 4 metres d’una rata”.

Una cua llarga, massa llarga, sortia de la bossa. No era ni de gat ni de gos ni d’un ós rentador com els que regiren les sobres dels restaurants prop del Central Park. No: és una cua llisa, sense pèl, que acaba en punta. Avanço un pas. La bèstia em detecta i corre cap a l’edifici més proper i s’enganxa a la paret. La llum del fanal se li reflecteix als ulls. És com els bessons Crash i Eddie d’Ice Age. És a dir, una sariga: “marsupial, de musell allargat, orelles grosses, cos pelat i cua llarga i nua”. Un marsupial a Brooklyn!

Fa anys l’ajuntament de Brooklyn va introduir sarigues per combatre les rates. Però no van tenir en compte que les sarigues preferirien escarbar la brossa i grimpar pels arbres fruiters dels parcs i dur una vida pacífica, bohèmia i fecunda. Un altre tret per la culata. Han provat de tot: fins i tot hi ha patrulles il·legals de veïns que surten de cacera. Especialment ara que les inundacions del Sandy han agreujat el problema: les rates van saber salvar-se mentre els túnels del metro quedaven nets de verí.

Ahir es va fer públic que l’ajuntament ha contractat una empresa que comercialitza un verí esterilitzador. La idea és controlar la natalitat sense eliminar del tot les rates. Volen deixar-ne un 25%. Un buit de poder a la ciutat podria provocar la immigració de noves rates o una altra plaga, com els va passar als 19 habitants de l’illa escocesa de Canna, que quan van posar fi a la plaga de rates, se’ls van multiplicar els conills. “En tenim milions”, deia l’amo de l’únic restaurant de l’illa, especialista en conill a la cassola. Un cop a casa, comprovo com han proliferat les receptes per cuinar sarigues als blogs de cuina domèstica de la ciutat.

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca