A banda d’algunes ajudes menors, l’acord entre el govern i el sector del transport inclou tres menes de solucions. Primera, augmentar la capacitat negociadora dels transportistes a l’hora d’apujar el preu dels serveis si puja el dels carburants. Més mercat, més llibertat. Segona, alleugerir els tràmits burocràtics que afecten el pagament i la recuperació d’impostos. Menys govern, més llibertat. I tercera, el compromís de treballar per a què Europa rebaixi els impostos sobre el gasoil per a professionals del transport. Menys impostos, més llibertat. L’única mesura que no han acceptat a Foment és la que volia la part del sector que va convocar i liderar la vaga: fixar un preu mínim de servei. Una mesura que atempta contra la competència, l´únic que tenim per a triar i negociar. Els mètodes i els objectius dels convocants són contraris a la llibertat i a les solucions per a la crisi, i el govern fa bé de resistir-s’hi. Contra això, els ciutadans podem resisitir també, encara que la vaga i la crisi, pel que sembla, continuin.