(publicat a Tendències de La Vanguardia del dissabte 22 de juny del 2013)
‘Fuck For the Forest’ (folla per al bosc) és una associació fundada a Noruega el 2004 per una parella d’ecologistes farts de la repressió que ens tenalla. Troben que s’expressa tant en els nostres comportaments sexuals reprimits com en la voraç deforestació del planeta. L’activitat principal de Fuck For the Forest consisteix a fer vídeos i fotografies porno amb l’objectiu de recaptar diners per a salvar els boscos. Al principi van rebre subvencions públiques, però aviat els seus escàndols –havien escenificat l’amor lliure en un concert i a la catedral d’Oslo– els van dur a judici, on coherentment van abaixar-se els pantalons en senyal de protesta i van ser conseqüentment multats. Al final van mudar-se a Berlin, on tenen la seu actualment.
A la web expliquen que hi ha dues maneres de col·laborar-hi. Una és fer-se soci, pagar la mensualitat i tenir així accés als vídeos i les fotos revindicatives. L’altra és convertir-se en un ‘activista eròtic,’ gravar-se en tot esplendor i fer donació del material a l’associació. Tenen milers de subscriptors i més de mil activistes. També venen samarretes i altres objectes publicitaris, però destaca una línia de roba interior bruta: “Normalment no fem servir roba interior, és insalubre. Però per a tu en durem durant un dia o dos per tal que estigui tan bruta com sigui possible.”
Ara: no tot són flors i violes. El passat novembre, el cineasta novell Michal Marczak va estrenar un documental sobre ells. S’hi explica el moment en què els activistes viatgen a l’Amazones amb 420 mil euros per ajudar els indígenes a comprar terra. Els indígenes desplaçats per la industrialització i l’explotació dels boscos són els herois d’aquests follets noruecs: éssers humans connectats amb la natura, bons salvatges. Però els indígenes els acaben foragitant a cops de peu perquè la ideologia porno és contrària a les tradicions antigues i noves de l’Amazònia. Posmodern i pre-modern no van quallar. També han rebut crítiques del món ecologista, i algunes associacions presitigioses, com World Wide Fund for Nature (WWF), n’han rebutjat els calés.
Les crítiques més ferotges, però, les han rebut de l’eco-feminisme, un moviment que defensa que l’explotació de la dona i l’explotació de la natura provenen del mateix mal: el patriarcat que tot ho devora. Cal dir que el del porno és un debat molt viu dins del feminisme. Els i les eco-feministes objecten que recaptar diners per la via del porno perpetua l’estereotip de la dona-objecte –el motiu principal de l’èxit del porno, segons ells i elles– i dóna la raó a les marques que exploten dones sexies i escotades per a vendre cervesa o motos. Els camins de la coherència són inescrutables. A Fuck For the Forest, en canvi, creuen que el naturisme i el sexe lliure i públic és la millor manera d’alliberar-se de les cadenes que ens lliguen. Follant segur que tomba, tomba, tomba i si dóna rèdits econòmics, per què no fer-los servir per una bona causa? I nosaltres aquí, fent cadenes humanes.