Ahir el ministre de l’Interior va obrir la porta a il·legalitzar ANB. La diferència entre no fer-ho a les eleccions municipals i ara és comprensible: no és el mateix tenir un atemptat a les portades dels diaris. El PP té fets sobre la taula per anar cremant-li la cua de palla al govern i és ben fàcil acontentar gran part de la població espanyola que vota, demanant, simplement, més mà dura amb l’entorn d’ETA. Són bons temps per als aficionats als mals averanys. “Cuando el Estado va a los tribunales tiene que tener la certeza de que va a ganar“. Aquest ha estat l’argument que ha utilitzat per explicar per què encara no han anatemitzat els abertzales. Amb la llei de partits a la mà i sabent com sap tothom quina és la relació dels abertzales amb ETA, es pot iniciar un procés d’il·legalització que copiï el de Batasuna, fer el fet abans de les eleccions i demostrar que el cavall no es desboca sota les regnes del govern de la pau i del bon rotllo. Tot això està molt bé, però més preocupant que la disputa per la duresa dels dos grans partits espanyols és l’elasticitat de la justícia a mans del ministre de l’Interior. Ara sí. Ara no. Ja no és només que els òrgans de direcció dels jutges, que el Tribunal Constitucional o que la Fiscalia General de l’Estat depenguin de com bufa el vent de l’aritmètica parlamentària, és que quan el ministre de l’Interior diu excusant-se “hay que tener seguridad jurídica” està dient que cal garantir la capacitat del govern de guanyar un plet. La relació que tenim amb les institucions democràtiques, des d’un referèndum fins a una demanda és cada cop més crepuscular. Bé: a l’Estat espanyol mai no va arribar a fer-se de dia del tot.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 18. Dilluns, 27 d’agost del 2007