Sense història

31 de gener de 2014 0

La Vanguardia 31 de gener del 2014

Darrerament hem assistit a una pseudodiscussió sobre la història que s’ensenya a l’escola catalana. El ministre d’Educació, el senyor Wert, està tan preocupat per la qüestió com la tropa d’ideòlegs de l’ampla i vasta Espanya constitucional. I la solució ha estat endegar un programa d’uniformització del contingut de l’assignatura, de tal manera que tots els nens espanyols estudiïn el mateix. Podria ser interessant si fos una història que expliqués la pluralitat que Espanya ignora. Però no. L’objectiu és sobretot que estudiïn una història que oculti els atàvics contenciosos territorials i emfasitzi un origen místic de l’Espanya unívoca.

Aquesta brillant idea podria fer pensar a algú que efectivament la història que s’ensenya a la Catalunya democràtica és una història que oculta Espanya i construeix un relat nacionalista de la comunitat autònoma. I que, justament, aquesta és la raó per la qual la meva generació s’ha tornat majoritàriament desafecta. Aquesta tesi no explica per què els educats en el franquisme són estadísticament tan desafectes com els més joves. Però a més conté un error de fons. Com que he estudiat tota la vida en democràcia –quan vaig néixer, Pujol i Núñez eren presidents–, puc donar-ne fe.

La història que s’ha explicat a les escoles catalanes aquests 30 anys de Generalitat no pot ser la raó de l’emergència de l’independentisme perquè és una història que no serveix per construir un relat d’Estat. La que vaig aprendre a l’ensenyament obligatori és un mer compendi de llocs comuns sobre Catalunya, sense gaire profunditat ni detall. Això sí, ben acompanyats de l’herència historiogràfica de la història d’Espanya de sempre i una mirada maniquea sobre la història universal.

Atureu un jove pel carrer: ningú no sap gaire res. Si és bon estudiant coneixerà quatre mapes romàntics de Jaume I i la tensió derrota-persistència mal explicada: segadors, decadència, 1714, Renaixença de versets florals, 1931-36-39, i au, 1978. La conclusió moral és: no alcis el cap, il·lús. Un sedant. Al costat del detall i la potència de la història d’Espanya t’entra complex d’inferioritat i et fas unionista. O caus en una depressió clínica. No és culpa de Madrid.

Tota la història de Catalunya seriosa i complexa que sé l’he après fora de l’escola; rascant llibres d’aquí i d’allà per entendre què dimonis ha passat en aquest racó de món. Només de veure l’evolució en els estudis acadèmics dels darrers trenta anys sobre, posem, els segles XVII, XVIII i XIX al·lucino que hi hagi periodistes que encara sofregeixin tòpics apresos als anys 60 i 70. O bé apel·lin sense matís a historiadors que van treballar i publicar sota dictadura.

Com més dades trobes, més veus que el relat d’allà és propaganda d’Estat i el d’aquí, folklore inofensiu. Si ens haguessin exigit saber la història d’aquí i del món que avui s’accepta a l’acadèmia, sense nacionalismes de cap mena, faria 15 anys que seríem al carrer i no ens n’hauríem mogut.

Etiquetes

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca