La Vanguardia 5 de gener 2014
Vol dir gaudir de l’autoritat moral més alta i, alhora, gaudir-ne anònimament. Revestit d’aquest poder vaig a buscar joguines. Un dels meus fillols s’ha aficionat als Playmobil i jo munto la Visa com si fos un camell i enfilo cap al Toys’R’Us.
Veig que ara fabriquen uns Playmobil específics per a nenes, amb tons roses a la capsa i una icona que representa el cap d’una nena rossa. Són escenes domèstiques. Només se m’acudiria regalar tal cosa a una nena des de l’odi més profund a la llibertat. I em comencen els dubtes. No són clicks, és nitroglicerina.
Al web veig que s’han diversificat molt i que hi ha pràcticament de tot: història, costumisme, ciència-ficció. I que hi ha possibilitats igualitàries i també purament sexistes. Els fabricants bavaresos s’adapten a tot l’espectre moral dels clients. Des de nenes preadolescents en un dia de compres perfecte fins a safaris animalistes, passant per totes les formes de violència. Els Reis poden triar quin univers sociopolític volen proposar per al joc.
I aquí és on se’m posa cara de camell.
Des de la perspectiva del meu fillol hi ha una relació causa-efecte entre la qualitat del seu comportament i la qualitat del paquet que rebrà. La història que se li ha explicat, i en la qual participen conspiratòriament totes les figures d’autoritat del seu entorn, és que hi ha uns éssers omniscients que tenen accés a tots els seus actes morals, fins i tot als que aconsegueix amagar dels pares. Aquests éssers mitològics i eterns jutgen la bondat del seu caràcter i ofereixen un preu en format joguina.
Els Reis representen la indestriable unió del bé, la veritat i la bellesa, en un resum quasi perfecte de la història de la metafísica occidental. L’objecte embolicat esdevé un objecte moral que ha de resumir aquesta trinitat. Té, aquí un regal de part del cosmos, fillol. Si ve dels Reis ha de ser bo. Seria incoherent que els Reis et jutgessin per la bondat i després et regalessin joguines que incentivessin la maldat. O la normalitzessin. Com que has estat bo et regalo un botó nuclear.
Comprant els regals de Reis posem accents morals sobre les coses però amaguem rere el mite les nostres misèries i contradiccions, que són el punt feble de la pedagogia angèlica de cada dia. Res no erosiona més l’autoritat que veure com el pare menteix o que és un desgraciat. A la llarga humanitza i allibera, però d’entrada és el teu lloc de resistència. Amb els Reis, no. És com si l’univers et parlés. Aquí el dubte es plega sobre ell mateix: has de regalar ficcions de bondat o és preferible fer entendre al nen que el món és cruel, absurd i materialista? El prefereixes cínic o benpensant?
Finalment compro els cavallers premoderns amb catapultes impossibles i canons rudimentaris, que és el que té mes peces: li explicaré el tractat de Westfàlia, a veure si la imaginació del Guillem soluciona el conflicte que encara dura. En realitat, el dia 6 només regalem les nostres limitacions, disfressades de rei.