Si dubtes

05 de setembre de 2015 2

Un dubte raonable: saber si una Catalunya independent podrà ser membre de la Unió Europea. Com va explicar l’economista Jordi Galí en un article a El País de l’any 2013, tenim dos escenaris. El primer és senzill: si hi ha col·laboració amb l’Estat espanyol, cap problema en aquest front, més enllà de les formalitats, la negociació del deute públic i alguns compromisos. És el model del Regne Unit.

Però suposem el pitjor dels casos: Espanya bloqueja l’entrada de Catalunya a la UE. Amb tot, aquest escenari no significa que Catalunya no pugui mantenir l’euro, o que no se signi un acord de col·laboració amb la UE per a la lliure circulació de mercaderies, capitals i persones. Aquests drets no estan restringits a la UE i hi ha diverses maneres de fer-los efectius, com a Suïssa. Els països i les institucions europees tenen més interès en mantenir-los que en fer-los desaparèixer. L’àrea econòmica de Barcelona no és una nimietat. Fins i tot els bancs catalans podrien accedir a la liquidesa del Banc Central Europeu a través de filials en la zona euro, com fan altres.

El principal problema seria per a Espanya. Sofriria costos econòmics i cap avantatge, més enllà del guany emocional derivat de no rendir-se. Galí creu que els incentius, un cop la independència fos un fet, durien Espanya a negociar, amb els terminis i les formalitats que calguin. L’incentiu principal és el deute públic: si volen que Catalunya n’assumeixi la seva part no hi ha altre remei que asseure’s a negociar. A aquestes altures hel·lèniques, tots sabem quina força té la presència d’un deute immens en una negociació política. Abans de la secessió, l’incentiu per a Espanya és amenaçar; després, negociar.

Però estic disposat a assumir un escenari en què Espanya opta pel boicot i res més. Entenc que molta gent creu que aquest serà l’escenari, malgrat la presència d’incentius en direcció contrària. Assumim doncs una hipòtesi amb grans costos per a Catalunya. En aquesta escenari, Espanya estaria disposada a disparar-se un tret al peu per obstaculitzar el desenvolupament català. Estaria disposada a bulimitzar-se el deute, a recaure en una crisi encara més profunda, a canvi de no renunciar al projecte nacional que sempre ha somiat. La preservació de l’ hegemonia cultural i identitària passaria per sobre del seu propi futur material i polític.

Si aquesta és la raó per la qual dubtes, si aquesta és la teva hipòtesi sobre Espanya, siguem conseqüents: res no impedeix a l’Estat de comportar-se exactament igual en la situació actual. Potser així, les carències en infreastructures, l’Ave radial-identitari, la discriminació fiscal i cultural, i el centralisme ineficient i antidemocràtic els veuràs com una forma de perjudicar tothom per evitar que Catalunya questioni en excés el poder dins d’Espanya. És  només una hipòtesi, però amb dos estats amb garanties avui inexistents, aquest tret al peu és més fàcil d’evitar. Si dubtes, dic.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca