Símptomes i malaltia

29 de juliol de 2014 0

La Vanguardia 26 de juliol 2014

Els diaris i periodistes hauríem de negar-nos a publicar els comptes territorialitzats del Ministeri d’Hisenda fins que totes les dades no siguin públiques i estiguin disponibles per a tota mena d’investigadors, economistes i aficionats i per fer tot tipus de balances. No com ara, cuinades. Com va dir De la Fuente en presentar l’informe, els governs no acostumen a publicar informes com els d‘Espanya. Ho repetia el Sr. Coll a El Periódico: “Spain is different,” deia. Sembla que ens vulguin dir que el govern espanyol és més transparent que els altres. I la veritat és la contrària.

Els governs no publiquen les balances perquè de vegades no es pot, com en el cas d’Alemanya: el govern federal rarament fa transferències als estats. Com que les transferències es fan directament entre estats, són aquestes les que es publiquen (al Bundesfinanzministerium). I -sobretot- a molts països no es publiquen perquè la divergència de criteris fa desitjable que siguin elaborades per organismes independents, acadèmics, etc. Com passa al Brasil o als EUA.

En contrast, el govern d’Espanya fa el següent: a) tria qui ha de fer les balances, en aquest cas el Sr. De la Fuente (fundador de Ciutadans i col·laborador de la FAES, conegut propagandista); b) fa ús d’un sol mètode (no com la Generalitat, per cert, que publica tots els mètodes reconeguts internacionalment), i això és greu perquè cada mètode dóna informació diferent i per tant, publicant-ne només un s’admet a ulls de qualsevol persona informada que es té la intenció de ser esbiaixat; c) publica les conclusions com a veritats científiques per tal d’aconseguir titulars favorables (vegi’s hemeroteca), amb una metodologia ‘un poco a ojo’ (segons diu literalment l’informe) i a més es fan saber a posteriori, de tal manera que és impossible, de cara als titulars de l’endemà, fiscalitzar els errors del ‘a ojo’: no hi ha temps material.

La manera correcta, democràtica i intel·lectualment decent de discutir com es gasten els nostres impostos és publicar les (nostres!) dades anualment, per tal que cadascú faci càlculs i evitar així els monopolis manipuladors, -com ho evita el govern americà (bea.gov), on a més les dades són auditades-. Una altra opció és la d’Austràlia, que sí que publica les balances, però també publica les dades amb les quals les elabora, i ho fa abans i no després de fer públiques les conclusions. A més, el govern no pot fer informes com vulgui: la transparència, la metodología, els plaços i l’estructura dels informes estan regulats per llei. En paral·lel i arreu, existeix un debat acadèmic obert sobre el significat i l’abast de cada mètode.

El dèficit fiscal no és la malaltia, és un símptoma més. La malaltia és l’arbitrarietat, la resistència a la democràcia, la manca de garanties i la manipulació i control de la informació. L’espoli fiscal és una conseqüència normal: si pots ingressar i gastar arbitràriament i ocultar-ho, per què no fer-ho? Sí, Spain is different.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca