Símptomes i malaltia

29 de juliol de 2014 0

La Vanguardia 26 de juliol 2014

Els diaris i periodistes hauríem de negar-nos a publicar els comptes territorialitzats del Ministeri d’Hisenda fins que totes les dades no siguin públiques i estiguin disponibles per a tota mena d’investigadors, economistes i aficionats i per fer tot tipus de balances. No com ara, cuinades. Com va dir De la Fuente en presentar l’informe, els governs no acostumen a publicar informes com els d‘Espanya. Ho repetia el Sr. Coll a El Periódico: “Spain is different,” deia. Sembla que ens vulguin dir que el govern espanyol és més transparent que els altres. I la veritat és la contrària.

Els governs no publiquen les balances perquè de vegades no es pot, com en el cas d’Alemanya: el govern federal rarament fa transferències als estats. Com que les transferències es fan directament entre estats, són aquestes les que es publiquen (al Bundesfinanzministerium). I -sobretot- a molts països no es publiquen perquè la divergència de criteris fa desitjable que siguin elaborades per organismes independents, acadèmics, etc. Com passa al Brasil o als EUA.

En contrast, el govern d’Espanya fa el següent: a) tria qui ha de fer les balances, en aquest cas el Sr. De la Fuente (fundador de Ciutadans i col·laborador de la FAES, conegut propagandista); b) fa ús d’un sol mètode (no com la Generalitat, per cert, que publica tots els mètodes reconeguts internacionalment), i això és greu perquè cada mètode dóna informació diferent i per tant, publicant-ne només un s’admet a ulls de qualsevol persona informada que es té la intenció de ser esbiaixat; c) publica les conclusions com a veritats científiques per tal d’aconseguir titulars favorables (vegi’s hemeroteca), amb una metodologia ‘un poco a ojo’ (segons diu literalment l’informe) i a més es fan saber a posteriori, de tal manera que és impossible, de cara als titulars de l’endemà, fiscalitzar els errors del ‘a ojo’: no hi ha temps material.

La manera correcta, democràtica i intel·lectualment decent de discutir com es gasten els nostres impostos és publicar les (nostres!) dades anualment, per tal que cadascú faci càlculs i evitar així els monopolis manipuladors, -com ho evita el govern americà (bea.gov), on a més les dades són auditades-. Una altra opció és la d’Austràlia, que sí que publica les balances, però també publica les dades amb les quals les elabora, i ho fa abans i no després de fer públiques les conclusions. A més, el govern no pot fer informes com vulgui: la transparència, la metodología, els plaços i l’estructura dels informes estan regulats per llei. En paral·lel i arreu, existeix un debat acadèmic obert sobre el significat i l’abast de cada mètode.

El dèficit fiscal no és la malaltia, és un símptoma més. La malaltia és l’arbitrarietat, la resistència a la democràcia, la manca de garanties i la manipulació i control de la informació. L’espoli fiscal és una conseqüència normal: si pots ingressar i gastar arbitràriament i ocultar-ho, per què no fer-ho? Sí, Spain is different.

Etiquetes

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca