Spreading Santorum

20 de febrer de 2012 3

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 18 de febrer del 2012)

Els votants del partit Republicà porten mesos buscant una alternativa a Mitt Romney. Romney ha estat el perenne favorit des que van començar les primàries, i qualsevol aspirant amb pretensions ha hagut d’enfrontar-s’hi. La veritat és que aquest cop tots els candidats són força lamentables, i això explicaria que Romney, que és més avorrit que una barreta de lluç congelat, tingui encara molts números de guanyar el nomenament per a enfrontar-se a Obama al novembre. Per ara, els fracassos dels altres candidats són la seva principal virtut: primer el governador de Texas, Rick Perry, que va resultar ser un home sense massa llums i poca habilitat dialèctica. Després Herman Cain, que al començament semblava una broma, després un fenomen tipus Tea Party i al final va retirar-se per un escàndol d’assetjament sexual. Darrerament, Newt Gingrich, que va ser el portaveu del congrés els anys de Clinton, i que té una d’aquelles oratòries incisives que farien feliç Ciceró, triomfava a les enquestes. Però ha perdut esma després que la seva vida matrimonial i els seus negocis a Washington hagin dibuixat el perfil d’un home sense escrúpols i amb massa cadàvers a l’armari per guanyar unes eleccions. Tots ells han anat per davant de Romney en algun moment de les primàries, i tots ells han acabat caient.

L’última estrella és Rick Santorum, que lidera les enquestes després de guanyar uns quants estats. Jove, catòlic, més conservador que Romney, molt intervencionista en afers morals privats i un pèl populista en política econòmica, el seu discurs sembla que podria calar. Santorum, però, té un petit problema. Al 2003 en una entrevista amb Associated Press, per oposar-se al matrimoni gai va dir que el matrimoni no havia inclòs mai l’homosexualitat. I va afegir: “No és per destacar l’homosexualitat, ja m’entens, tampoc no estat mai la unió d’un home amb un nen, o d’un home amb un gos”.

El columnista Dave Savage, que és gai, va reaccionar proposant un concurs als lectors per trobar una definició nova de la paraula Santorum que fes de “memorial de l’escàndol”. La guanyadora és un neologisme sexual. Santorum: “La mescla espumosa de lubricant i matèria fecal que és, de vegades, el subproducte del sexe anal”. La definició va ser penjada al web Spreadingsantorum.com. Des d’aleshores, cada cop que algú busca “Rick Santorum” a Google, entre les tres primeres entrades sempre surt aquest web. El web portava des del 2009 sense actualitzar, però al capdamunt del rànquing de Google. Durant els darrers mesos han anat apareixent-hi textos, vídeos, cartells satírics contra Santorum. Com més protagonisme obté, més intensa és l’activitat al web. D’aquí a 15 dies hi ha les primàries de Michigan. Una victòria de Santorum ho canviaria tot. Si l’activitat a Spreadingsantorum.com és un indicador, jo de Romney estaria preocupat.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca