Tenir un pla

15 de maig de 2008 2

No deixa de ser sorprenent, fins i tot per algú com jo, poc sospitós de tenir simpaties polítiques per ells, que els líders d’IC-V no tinguessin un pla, més enllà de la cultura de l’aigua. Ja sé que la sequera és imprevisible, però jo ja vaig estudiar a l’EGB l’avenç de la desertització ibèrica, i són ells, precisament ells, els abanderats del canvi climàtic i els que van dir que l’aigua seria el problema central de les societats del futur. Això no tenia perquè significar que tinguessin les solucions adequades, ni tan sols que la seva diagnosi fos la correcta, però després de proclamar durant dècades que calia posar el medi ambient i els recursos naturals al centre del debat polític, era d’esperar que tinguessin pla. Un pla nefast o un pla brillant, però un pla.

Sense ànim de cansar ningú, fem una ràpida relació de les decisions vistoses que ha pres el Conseller Baltassar des que vam entrar en estat d’excepcionalitat.

1. Amagar el problema fins que passessin les eleccions.
2. Preparar un transvasament del Segre, sense avisar, col·locant estaques per fer prospeccions sense tenir la competència i sense negociar-ho amb qui la té. I carregant el gruix del consum de l’àrea metropolitana a la capçalera d’un riu, cosa que, si bé pot ser discutida, és indiscutiblement absurda des de la seva perspectiva ideològica.
3. Generar un debat absurd al voltant del nom que ha de rebre el transvasament, amb l’única intenció, ja no de ser precís, sinó de ser ambigu, per ocultar-ho als ciutadans i, sobretot, als propis votants, que deu pensar l’honorable Conseller que són imbècils. I tot plegat sense cap altra potestat que fer una proposta a Madrid.
4. Acceptar sense cap protesta, ni resistència, ni argumentació la solució del govern de PSOE a Madrid. Una solució que fins feia menys de dos mesos era anatema; esmicolant, de pas, els acords populistes que es van signar en el seu moment amb els catalans del sud, amb l’única intenció de guanyar unes eleccions que, finalment, no es van guanyar.
5. Acceptar que les concessions de la canonada que s’haurà de fer les decideixi Madrid, amb els diners de l’Estatut.
6. Contractar aigua amb vaixells (22 milions d’euros al mes) que no soluciona el problema, només l’apedaça. I, a més, comprar-ne una part al Roine, després d’haver fet servir com a argument en contra del transvasament del riu francès la baixa qualitat de l’aigua.
7. Ja que hi som: desestimar el transvasament del Roine amb un argument principal propi de neuròtic: si ho proposa CiU, és que hi tenen interessos ocults. Ad hominem. Un cop més, deu pensar que els seus votants són imbècils.
8. Impulsar com a reforç de la nova cultura de l’aigua les multes pel consum excessiu, consum que es mesura a través de la factura. És a dir: independentment de les circumstàncies concretes.
9. Dir en el funeral de Cassià Just que ha pregat a la Moreneta demanant pluja. Honorable, el Conseller.
10. Aixecar les prohibicions i les multes quan plou prou com per aguantar fora de l’estat d’excepcionalitat tres setmanes a tot estirar.
11. Rectificar l’endemà per ordre del President de la Generalitat, que, o bé no sabia res de les intencions del Conseller, o bé reacciona a l’escàndol de l’opinió pública.
12. Dir públicament que totes les actuacions han estat correctes.

Ja sé que el departament de Medi Ambient ha fet algunes altres coses, com ara saber l’estat dels embassaments i informar la ciutadania, conscienciar, distribuir difusors, arreglar canonades, reformar l’extracció d’alguns pous, i etc…Però és francament decebedor comprovar com el govern, a banda d’estar descoordinat i ser ineficaç, en realitat no tenia cap pla previst sobre l’aigua, més enllà de la propaganda. A banda de nosaltres, que els haurem de patir fins que es cansin d’aguantar, els que em fan més pena són els líders socialistes, tants anys sospirant per controlar-ho tot, i ara que governen totes les institucions possibles, ara que exerceixen el seu sectarisme fins a la sacietat, ara que podrien escampar la seva hegemonia a tots els racons del país, a tots els àmbits de la vida, ara viuen la vida de Mr Bean, autistes, maldestres, ridículs.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca