Treballar per a Qatar

04 d'octubre de 2013 0

 (publicat a La Vanguardia del dissabte 28 de setembre del 2013)

El diari britànic The Guardian ha publicat aquesta setmana una sèrie d’articles i videos sobre Qatar. Informen del tracte que reben els immigrants que construiran les infraestructures del mundial de futbol 2022. Els articles fan servir un llenguatge molt dur: ‘esclavitud,’ ‘horribles abusos,’ ‘treballs forçats,’ ‘explotació.’

Qatar és un país petit i ric, hi viuen 1,7 milions de persones però només 250 mil en són ciutadans; tots els altres són immigrants. Més de mig milió es dediquen a la construcció. Són els més mal parats. The Guardian se centra en els del Nepal i l’Índia. Segons els testimonis recollits pel diari, abans d’emigrar, signen contractes per a treballar per 450 euros mensuals i es paguen el viatge amb un crèdit.

Quan arriben a Qatar, els estripen el contracte, els prenen el passaport i els en fan signar un altre per 180 euros mensuals, però els retenen el sou durant mesos o directament no els paguen per a què no puguin fugir. Els fan viure en camps de treball insalubres –les imatges són esfereïdores–, els forcen a treballar 12 hores sota temperatures per sobre els 40 graus, els neguen accés gratuït a l’aigua i els més febles moren. Segons l’ambaixada, aquest estiu ha mort un nepalès per dia. La majoria, d’”accident” o de “parada cardiaca”, tot i que com que no els pratiquen l’autòpsia s’entén que són eufemismes genèrics. Els sindicats internacionals estimen que de cara al mundial moriran 4.000 obrers. “Les denúncies suggereixen una cadena d’explotació que va dels pobles depauperats del Nepal fins als líders de Qatar,” diu The Guardian. 

The Guardian no és un diari qualsevol — vol ser el New York Times d’Europa– i aquesta informació de seguida ha generat respostes de les constructores occidentals que tenen la concessió del mundial, de la FIFA i del govern de Qatar. Les constructores diuen que els seus empleats estan ben tractats, la FIFA demana una investigació i el govern de Qatar cita la llei, afirma que farà inspeccions i quanThe Guardian els pregunta: ‘per què tants joves nepalesos moren d’atac de cor?’; responen: ‘aquesta pregunta caldria adreçar-la a les autoritats mèdiques rellevants o al govern del Nepal.’ Tot plegat no és nou, ni exclusiu de Qatar. Human Rights Watch fa anys que denuncia que les lleis d’aquesta dictadura són benèvoles per a seduir Occident, però mai no s’apliquen. El periodista Jordi Évole ja va explicar coses semblants.

No vull discutir ara si els 30,5 milions d’aquest any, els 32 de la temporada que ve i els 33,5 de la 2015-16 del contracte entre les autoritats de Qatar i el Barça compensen. Tampoc no apel·lo a la moralitat del patrocini. Em conformo amb recordar que el vicepresident Faus va dir que l’acord era ‘un valor afegit per al nosaltres’ i ‘ens ajudarà molt a nivell de màrqueting’ perquè es veu que els noms del Barça i de Qatar sortiran publicats junts en anuncis als diaris més prestigiosos del món. Que no es deixin The Guardian.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca