Un ordre

16 de Juny de 2008 4

Alguns dies cada mes, entre quatre i vuit, cuido el fill de la meva germana. La meva germana és metge i té guàrdies, i el seu marit fa uns mesos que és a l’estranger, treballant. Les nits que la Isabel té guàrdies, jo les tinc amb el Mateu, doncs. Gairebé tres anys, té. Dorm bé i dorm malament, mai no se sap. I al matí, l’he de dur a l’escola. No faig aquesta entrada per dir com de fantàstics són els nens, ni quin horror les criatures. Només per constatar com el desgavell d’un nen canvia l’ordre de les coses. No l’ordre entès com la successió de línies paral·leles i perpendiculars que formen els límits dels objectes quan són al seu lloc, sinó l’ordre temporal: què és primer; i l’ordre moral: què és primer. Les cessions i les exigències, l’irrenunciable i el negociable. Ja sé que els fills canvien la vida, ho diu tothom, i és la raó per la que molts amics meus no volen saber res de tenir fills fins més enllà dels trenta-cinc anys. No és per això que escric això. Jo no tinc fills, i seria exagerat dir aquestes coses. Només dic que, quan el Mateu dorm, i jo soc a la meva habitació mig adormit mig despert, que mai se sap què pot passar, amb un llibre que em cau d’entre les mans, o parlant amb algú per l’Skype, o llegint algun diari remot que no he mirat durant el dia, o reescrivint alguna cosa o el que sigui, i, de cop, se sent un soroll, sec, que no se sap si és distant o no, un soroll de canonada recol·locant-se, o de camió de les escombraries traient pressió, o de la conxorxa dels sons com quan era petit, aleshores alço els ulls i miro al voltant i veig que tot ha estat mogut per un nou ordre, un ordre temporal, un ordre moral.

Darrers articles

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

  • Cerca