Untar a Europa

17 de maig de 2014 3

La Vanguardia 17 de Maig del 2014

Acabat de veure l’eurodebat de dijous, amb aquella eufòria, vaig anar-me’n a casa. En arribar, trobo un sobre blanc de 20x20cm de cartró setinat i d’un gruix extravagant. Serà el pernil o fuet de contraban (or pur a Nova York) que m’envien certes ànimes caritatives de tant en tant? No: el meu nom hi és imprès, no manuscrit.

Al darrere, un logotip ocupa mig sobre. És una mena d’olivera sota la qual hi diu “EXTRA VIRGIN OLIVE OIL” i “FLAVOR YOUR LIFE,” que es pot traduir per condimenta o dóna gust a la teva vida. Més petits, encara més avall, tres logotips: la bandera europea amb la llegenda ‘UNIONE EUROPEA’, l’escut i  bandera de la república italiana i les lletres: “MINISTERIO DELLE POLITICHE AGRICOLE ALIMENTARI E FORESTALI”, i el logotip, d’Unaprol, el “CONSORZIO OLIVIOCOLO ITALIANO”. La frase que ho subratlla tot és (en anglès), “Campanya finançada per Itàlia i la Unió Europea”, i el web, www.flavor-your-life.com.

A dins, un altre cartró de luxe amb una fotografia que deu ser el resum més perfecte del que Europa és avui en l’inconscient col·lectiu Occidental (i per tant, la via d’entrada de l’argument de venda): un home i una dona de més de setanta anys, en una cuina assoleiada, ballen agafats en postura de pas-doble. Són baixets, de pell bruna, un saludable sobrepès. Ella duu un vestit de floretes calcat als que tenia la meva àvia –i als que ara duen les meves amigues– i ell uns pseudotexans cordats ben amunt. Enganxat, un recipient de 15ml d’oli Bellucci, “100% ITALIAN”.

Al web de la campanya, s’insisteix en el concepte de vida harmònica, reposada, ataràxica. Una mena d’aristocràcia per la via nutritiva. Els valors són la tranquil·litat, la distensió física, la pau cel·lular.

Al web de Bellucci s’hi veuen dos descendents dels  Falciani, terratinents toscans fundadors de la marca, oferint als americans una experiència rústica oliosa i subvencionada.

Al web del Parlament Europeu no s’hi troba cap enllaç, notícia o resolució que expliqui de quina manera es va decidir que els europeus pagarien per a què jo i milers de residents als EUA rebéssim gratuïtament 15ml d’oli d’oliva verge en nom de la patronal italiana del sector i els Falciani, a la salut dels quals ara mateix enfilo harmònicament aquest pa amb oli. Ah, la decadència.

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca