Untar a Europa

17 de maig de 2014 3

La Vanguardia 17 de Maig del 2014

Acabat de veure l’eurodebat de dijous, amb aquella eufòria, vaig anar-me’n a casa. En arribar, trobo un sobre blanc de 20x20cm de cartró setinat i d’un gruix extravagant. Serà el pernil o fuet de contraban (or pur a Nova York) que m’envien certes ànimes caritatives de tant en tant? No: el meu nom hi és imprès, no manuscrit.

Al darrere, un logotip ocupa mig sobre. És una mena d’olivera sota la qual hi diu “EXTRA VIRGIN OLIVE OIL” i “FLAVOR YOUR LIFE,” que es pot traduir per condimenta o dóna gust a la teva vida. Més petits, encara més avall, tres logotips: la bandera europea amb la llegenda ‘UNIONE EUROPEA’, l’escut i  bandera de la república italiana i les lletres: “MINISTERIO DELLE POLITICHE AGRICOLE ALIMENTARI E FORESTALI”, i el logotip, d’Unaprol, el “CONSORZIO OLIVIOCOLO ITALIANO”. La frase que ho subratlla tot és (en anglès), “Campanya finançada per Itàlia i la Unió Europea”, i el web, www.flavor-your-life.com.

A dins, un altre cartró de luxe amb una fotografia que deu ser el resum més perfecte del que Europa és avui en l’inconscient col·lectiu Occidental (i per tant, la via d’entrada de l’argument de venda): un home i una dona de més de setanta anys, en una cuina assoleiada, ballen agafats en postura de pas-doble. Són baixets, de pell bruna, un saludable sobrepès. Ella duu un vestit de floretes calcat als que tenia la meva àvia –i als que ara duen les meves amigues– i ell uns pseudotexans cordats ben amunt. Enganxat, un recipient de 15ml d’oli Bellucci, “100% ITALIAN”.

Al web de la campanya, s’insisteix en el concepte de vida harmònica, reposada, ataràxica. Una mena d’aristocràcia per la via nutritiva. Els valors són la tranquil·litat, la distensió física, la pau cel·lular.

Al web de Bellucci s’hi veuen dos descendents dels  Falciani, terratinents toscans fundadors de la marca, oferint als americans una experiència rústica oliosa i subvencionada.

Al web del Parlament Europeu no s’hi troba cap enllaç, notícia o resolució que expliqui de quina manera es va decidir que els europeus pagarien per a què jo i milers de residents als EUA rebéssim gratuïtament 15ml d’oli d’oliva verge en nom de la patronal italiana del sector i els Falciani, a la salut dels quals ara mateix enfilo harmònicament aquest pa amb oli. Ah, la decadència.

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca