Vides riques

09 d'octubre de 2015 0

Jonathan Franzen publica un article al Book Review de The New York Times sobre com la tecnologia ens aïlla. En el mateix suplement, Tim Parks publica una altra peça en la que ens presenta la idea contrària: que la tecnologia ens obliga a ser membres d’un sistema i ens roba la solitud necessària per pensar i ser.

Aquests dos articles tenen en comú que no hi veuen cap solució més enllà de la presa de consciència de la necessitat de resistir-se a l’andròmina de preferència. Es tracta d’un gest reflexiu que, tots dos admeten, només està a l’abast de les classes benestants amb accés a una educació de qualitat. Només els pares de famílies de classe mitja-alta tenen temps i energia per imposar espais de conversa, posem, a l’hora de sopar. Aquesta idea és recurrent en la majoria d’articles que ens exhorten a dur una vida virtuosa.

Al Sunday Review (del New York Times del mateix dia) hi ha un article que furga en la ineficiència del reciclatge. També s’hi diu que el reciclatge és molt més comú en els barris benestants de Nova York, mentre que a les barriades de Harlem i el Bronx, els més pobres “no tenen temps” de separar la brossa. També s’ha convertit en un tòpic la idea que els millors pares són aquells que llegeixen molta literatura pedagògica, no tant perquè els llibres siguin gaire instructius, sinó perquè la preocupació de comprar-los i llegir-los és paral·lela a la d’educar correctament. Aquest hàbit també és un luxe, se sol dir. El mateix es pot dir de la participació política: els més informats, que acostumen a tenir un bon nivell de vida, també voten més i participen més de la societat civil. Diners i educació també fan més normal qualsevol navegació burocràtica eficaç. O anar a museus, o fer ús de biblioteques públiques.

“Fumar i estar gras és de pobres,” em va dir un dia una sociòloga brasilera. I, almenys a Nova York, és cert que menjar sa, fer esport i no fumar és cosa de rics i que és a Harlem on hi ha més obesos i a Williamsburg –el barri dels hipsters– on la gent és guapa, prima i atlètica. Etcètera.

Comptat i debatut, la vida de ric d’avui és força continguda. Implica resistir-se a la temptació de la pantalla del mòbil, tancar el Facebook, callar a Twitter, silenciar el Watsapp, mantenir converses pedagògiques amb els fills, trobar temps per llegir i visitar museus, separar els envasos de la matèria orgànica, menjar sobretot verdures i peix, anar al gimnàs, comprar en botigues de comerç just, ecològic i de proximitat, no fumar ni beure en excés, aguantar la premsa, torejar pacientment els funcionaris i votar religiosament amb una pinça al nas.

La vida pot ser un càlcul entre necessitats, plaers i virtuts extremadament fràgil i sovint ridícul. Que els que poden duguin aquestes vides contingudes, de plaers petits i virtuts litúrgiques, deu suposar-los certa tranquilitat, anestèssia d’angoixes i culpes, però potser al cost de no viure exactament res.

Etiquetes

Darrers articles

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

  • Cerca