La gràcia del Facebook és la barreja entre llibertat i privacitat. Llibertat perquè ja fa temps que s’ha obert a que tercers hi desenvolupin petits programes i facin el seu propi negoci. Això l’ha disparat. I privacitat perquè les pàgines personals que cadascú s’hi fa són d’accés restringit a les persones -també amb Facebook- que l’usuari autoritza. Té una capapacitat gegant de teixir xarxes de relació i sempre està viu, actualitzad, sempre obert a les innovacions de tercers. Fa poques setmanes va sortir-ne la versió catalana: l’hem creada els propis usuaris. Obama, Aguirre o Artur Mas en tenen un, i al seu voltant s’hi creen autèntics eixams d’activitat. Pel meu gust, la millor aplicació del Facebook és la que et permet comprar d’altres usuaris, convertir-los en la teva mascota i donar-los un sobrenom. Els preus, com al mercat, depenen de la demanda. Després de molt comprar i vendre i estalviar els diners virtuals del Facebook, he aconseguit que l’Esperanza Aguirre sigui la meva mascota. Li he posat de nom: “catalanista i demòcrata”. Qui me la compra? Com sempre, fent amics.