Excepte algunes converses d’Skype amb els de casa, ja fa uns quants dies que estic sol al pis. M’he edificat una rutina solitària, sense altra estridència que els meus propis pensaments i les primeres lectures d’immersió. Em llevo a quarts de nou, agraït de la llum atemorida que es filtra per la finestra, entre la […]
El meu ordinador ha començat a fallar. Hi ha alguna tecla que no funciona. Vuit, en total. Fa gràcia provar de pitjar el teclat evitant aquella lletra, aquell número, que no van, i poder comunicar la idea del mal funcionament del teclat amb efectivitat i velocitat. No em provoca gran maldecap, però no puc fer […]
Aquests primers dies estic dormint al sofà-llit de la sala d’estar del pis del Xavi i el Bernat, fins que la Núria, que ha llogat l’habitació del Bernat per a l’estiu, torni a Barcelona a finals d’Agost. Cada matí, quan el Xavi surt a treballar, em desperta amb el seu anar i venir de la […]
Taxi I El primer que faig en trepitjar New York és la cua d’immigració. M’han fet algunes preguntes en un paper que tenien d’opcions “sí” o “no”. No sempre es pot ser sincer quan cal ser tan categòric. La cua és immensa i jo he sortit l’últim de l’avió, la meva maleta ha trigat en […]
Sortir: Londres i III Surto de casa passades les 10:30. Metro fins a la parada que és més a prop de la Tate Modern. El millor museu del món, segons la meva recent amiga Núria Coll. A la sortida del metro hi ha uns fanals pintats de taronja, amb unes lletres impreses en tipografia de […]
A primera hora del matí el Marc i la Mariona ja remenen la casa. Dutxes, esmorzars i jo que em vaig despertant, croquetejo, els miro, estiro els llençols i els minuts. Fa olor de café i de xampú. Fa un pèl de fred al peu que m’ha quedat penjant del matalàs. La Mariona se m’asseu […]
Vaig arribar a Londres a primera hora del vespre. Pantalons curts, sandàlies, samarreta de màniga curta i una jaqueta de l’estiu passat. Dues maletes massa plenes i una bossa de mà, amb l’ordinador, tres mudes d’estiu, els papers indispensables i el risc de dur tots els diners en el mateix sobre. La liturgia de fer […]
La necessitat de dur un cronòmetre a dins, provant de fer que tot quedés enllestit a temps, i sense deixar-me res, m’ha frenat les emocions. He estat nerviós, però no porós ni obert als sentiments. Malgrat les maletes, les caixes de llibres, els diners, els càlculs, el visat, les trucades i els missatges, les darreres […]