Traducció definitiva. Agraïments a “el substitut”, Àstrid Bierge i Fèlix Ollé. Pronunciat a Chicago el dia 4 de Novembre del 2008 Si hi ha algú allà a fora que encara dubta que Amèrica és el lloc on tot és possible; que encara es pregunta si el somni dels nostres fundadors és viu entre nosaltres, que […]
If there is anyone out there who still doubts that America is a place where all things are possible; who still wonders if the dream of our founders is alive in our time; who still questions the power of our democracy, tonight is your answer. It’s the answer told by lines that stretched around schools […]
0:40 Fi de la crònica. Per veure el discurs d’ahir del President electe Obama, clickeu aquí Fragment del Discurs de Barak Obama del 8 de Gener del 2008 But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope. For when we have faced down impossible odds; when we’ve been […]
4. Què m’agrada d’Obama. I què no. (il·lustració d’Oriol Malet) D’Obama, de Barack Hussein Obama, m’agraden moltes coses. A tots els que denosten les biografies a l’hora de fer política, els diré que la biografia és el desplegament de l’ésser, i així, amb aquesta pedanteria majúscula, em quedo tan ample. I el desplegament de l’ésser […]
3. Europa. Segurament, les dues coses que més afecten el judici dels europeus -jo inclòs- quan mirem les eleccions americanes són l’efecte titular i l’arrogància. L’efecte titular és la síndrome highlight. Els diaris europeus, especialment els ibèrics -portuguesos inclosos- es limiten a destacar allò que té de extraordinari -de poc habitual- cada candidat. D’Obama el […]
2. Merxandatge: Nova York és un país estranger. Buscar el pols dels Estats Units a NY és trobar el seu buit. Nova York és la possibilitat d’una illa. Diferent, un contrapoder cultural, una forma molt americana de lideratge; un mirall concau -o convex, tan se val- on molts americans s’hi veuen deformats, criticats, enlletgits, negats. […]
1. Mètode: El president dels Estats Units d’Amèrica és escollit mitjançant el famós “Col·legi Electoral”. Es tracta d’un sistema democràtic indirecte. Cada estat de la Unió (n’hi ha 50), escull uns delegats que -literalment- es desplacen a Washington per tal de triar el nou president. Quan els americans van a votar, troben una papereta amb […]
Ahir Solbes va presentar els deu punts bàsics per al nou sistema de finançament. Castells, l’últim mohicà del PSC, va respondre gairebé irat. Fa setmanes que els passadissos de la política catalana veuen passar dues hipòtesis. La primera, Castells va de veres, s’hi juga els prestigi acadèmic, els ideals i el futur polític dins del […]
Cal que estiguem vigilants. L’única força amb la que comptem és la dels nostres vots. La negociació del nou finançament té un punt de farsa, perquè poc marge hi haurà,i serà intensa la pressió d’Espanya. Però els nostres polítics poden fer-ho millor que fins ara. Recordem el que passarà els propers mesos. Que la confusió […]
El pitjor del manifiesto és la segregació. El model que hi ha darrere de les propostes dels intel·lectuals signants implica no només la desaparició de la llengua catalana, gràcies a la massificació del desconeixement, sinó, sobretot, la desaparició dels canals culturals que han permès que les comunitats més distants de Catalunya es trobessin i tinguessin […]