Sempre he defensat, aquesta columna n’és testimoni, que l’única opció d’ERC no pot ser pactar amb CiU. Seria un suïcidi que convertiria l’Esquerra Republicana en una marca blanca i lobby de càrrecs com ho és Iniciativa. També penso que, malgrat que per al país ha estat francament desastrós, per a CiU ha estat positiu […]
Banksy és el nom d’un grafiter. Un grafiter de plantilla. La vegada que la policia de Bristol va estar a punt d’enganxar-lo pintant amb esprai, va decidir que preparar plantilles a casa i després “gravar-les” amb l’esprai a la paret era molt més ràpid que crear directament al carrer. I va començar una carrera meteòrica […]
Summary: This essay is an analysis of the epilogue of the book “Memory, History, Forgetting” by the French philosopher Paul Ricoeur. The epilogue is entitled “Difficult forgiveness” and takes a philosophical anthropological approach to the act of forgiveness from a Christian perspective. Paul Ricoeur emphasizes the power of forgiveness in restoring “the capacity to act” […]
El nou govern de Zapatero és un govern masclista. Té més dones que homes, té dones joves, que llueixen molt amb les seves panxes, els seus vestits de disseny i tota la pesca. Però Zapatero, al marge de la ministra d’Innovació, sembla haver triat algunes de les noves dones del seu gabinet només perquè són […]
Alguns dels meus articles traduits a l’anglès. Kosovo: a sui generis case? Published in CEJP bulletin, on March the 20th, 2008 Yesterday at a press conference following the EU’s failure to arrive at a common position on the independence of Kosovo, a British journalist asked Javier Solana if the latest Balkan case would be treated […]
Tota aquesta hipòcrita polèmica sobre el boicot a la cerimònia inaugural de les Olimpíades de la Xina. El Parlament Europeu, el Secretari General de l’Onu, Sarkozy, Brown, Bush i l’Obama, etc. Tota aquesta llista de líders mundials –disposats a boicotejar la cerimònia, però sense dir-ho massa alt, sense enemistar-se massa, apel·lant a problemes d’agenda o […]
Mentre el budisme tibetà és present a la majoria d’identitats dèbils de l’occident postmodern, i la meditació i el nirvana i l’encens i les teles taronges s’han convertit en imatge deformada del budisme, els tibetans de veritat, fins i tot els budistes de veritat s’han impregnat també dels vents de l’Occident postmodern. L’ou i la […]