Article publicat al diari Público La historia siempre corrige la memoria. Decía García Márquez que uno es lo que recuerda. Y es cierto, pero sólo en lo interior. Hacia fuera, en el mundo, uno es lo que ha sido, la suma de impactos que hacen mella en los demás y en el paisaje. Por eso […]
Heureux qui, comme Ulysse, a fait un beau voyage, Ou comme cestuy-là qui conquit la toison, Et puis est retourné, plein d’usage et raison, Vivre entre ses parents le reste de son âge ! Quand reverrai-je, hélas, de mon petit village Fumer la cheminée, et en quelle saison Reverrai-je le clos de ma pauvre maison, […]
Parlar amb el Cristian Palazzi sempre em reconcilia amb la filosofia. El Cristian i jo vam estudiar a la mateixa escola. Ell un curs per sobre, no ens feiem gaire: per l’edat i perquč ell i jo tenim una manera d’aproximar-nos a les coses estčticament contraposada, i no era fŕcil d’eludir-ho als 14, 15, 16 […]
Per a la Revista VIA (Valors, Idees i Actituds) del CEJP (Centre d’Estudis Jordi Pujol). Reflexions a partir de Maquiavel en democràcia. d’Edouard Balladur. L’any 1531, Enric VIII d’Anglaterra es proclama cap de l’església anglicana. El desmembrament de la unitat de la fe en l’església catòlica és ja irreversible. La dialèctica de les diverses esglésies […]
Avui presentem el llibre “Converses amb Xavier Sala i Martín”. Obro aquest post per recollir-ne els vostres comentaris.
El Juliol del 2007 es va presentar el segon volum de La Ciència en la Història dels Països Catalans1, dedicat als segles XVI, XVII i XVIII, els del naixement de la ciència moderna i de la consolidació de les estructures de pensament que engendraran la ciència i la tècnica contemporànies. Atès que l’obra només comptarà […]
Nota: demano disculpes perquè degut a l’enèssim problema del meu ordinador no puc penjar la versió definitiva d’aquest text, de moment, encara hi veureu errors tipogràfics i algun d’ortogràfi. A més encara no he après a colocar les notes a peu de pàgina en un bloc com aquest, ben aviat però, penjaré l’arxiu de word […]
Recorde molt bé la seua llengua. La seua suavitat, aquella manera Tan delicada i dolça d’acaronar La verga, d’engrunçar-la. M’estimava molt aquella gràcia seua, Els llavis tan destres i carnals Que em somreien. He oblidat, al cap del temps, els ulls, Les sines, els turmells, els cos sencer, De bellesa comuna. Del temps va ser […]
Los apóstoles del canon Silban sin aire, Parecen ser. En realidad, Sólo son vanidosas formas de tentaculear La mediocre forma del espasmo. Todos sabemos hacer trampas Y mentir sobre el amor. De Eduard Mas. 2007.