Xavier Grasset condueix la tertúlia amb Antoni Traveria, Marçal Sintes, Ramon Tremosa i Xavier Sala i Martin sobre alguns dels temes del llibre “Converses amb Xavier Sala i Martin“.
Article publicat al diari Público La historia siempre corrige la memoria. Decía García Márquez que uno es lo que recuerda. Y es cierto, pero sólo en lo interior. Hacia fuera, en el mundo, uno es lo que ha sido, la suma de impactos que hacen mella en los demás y en el paisaje. Por eso […]
article de l’avui Sempre anava pet de rom, i mai no defallia. “A la nit se’m refreden els peus i estrenyo els dits, però no s’escalfen. Al matí són cogombrets”. Quan alguna noia que hi passava la nit xerrant i deixant-se convidar li deia que això és de beure massa, ell es posava seriós, serè: […]
Parlar amb el Cristian Palazzi sempre em reconcilia amb la filosofia. El Cristian i jo vam estudiar a la mateixa escola. Ell un curs per sobre, no ens feiem gaire: per l’edat i perquč ell i jo tenim una manera d’aproximar-nos a les coses estčticament contraposada, i no era fŕcil d’eludir-ho als 14, 15, 16 […]
Publicat al butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol La majoria de vostès coneixeran Pete Doherty per la seva relació amb Kate Moss i per la relació d’ambdós amb les drogues. Marihuana, cocaïna, èxtasi i heroïna. Cap concessió a la salut, doncs. Va néixer l’any 1979 i en fa un parell que surt tot sovint a […]
Avui presentem el llibre “Converses amb Xavier Sala i Martín”. Obro aquest post per recollir-ne els vostres comentaris.
El Juliol del 2007 es va presentar el segon volum de La Ciència en la Història dels Països Catalans1, dedicat als segles XVI, XVII i XVIII, els del naixement de la ciència moderna i de la consolidació de les estructures de pensament que engendraran la ciència i la tècnica contemporànies. Atès que l’obra només comptarà […]
Article de (elsingulardigital.cat) Jec a l’hamaca que l’Ibrahim Monsergues m’ha instal.lat al seu pati. Mai no hagués dit que dormir dies i dies en una hamaca podria ser tan agradable. Em presegueix una lleu ressaca de la nit anterior, nit de lluna plena i de festes neohippys als xiringuitos de l’illa. Tinc un buit que […]
Aquests darrers mesos l’estenedor de la Belén és buit de calcetes. Quan fa quatre o cinc anys vaig començar a viure on visc, la Belén tenia setze anys i una manera de fer pertorbadora, desacomplexada, gens subtil. La terrassa del meu pis és enorme, a l’interior d’una illa de la l’Eixample, però és a la […]